Recursos materiales para el desarrollo motor grueso en escolares de 6-9 años

  1. José Manuel Cenizo Benjumea 1
  2. Eduardo Serrano López 2
  3. J.C. Fernández-Truan 1
  1. 1 Universidad Pablo de Olavide (Sevilla, España)
  2. 2 C. B. V. Mª Irlandesas (Sevilla, España)
Revista:
Apunts: Educación física y deportes

ISSN: 1577-4015 2014-0983

Ano de publicación: 2017

Número: 130

Páxinas: 58-72

Tipo: Artigo

DOI: 10.5672/APUNTS.2014-0983.ES.(2017/4).130.05 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Apunts: Educación física y deportes

Resumo

L’objectiu de la recerca ha estat conèixer els recursos materials d’educació física més eficaços per millorar el desenvolupament motor gros de l’alumnat de 6 a 9 anys, en funció del seu sexe i edat. La mostra de 982 escolars es va dividir en tres grups experimentals segons el tipus de material fungible i un grup de control. Es va emprar el test TGM-2, mitjançant un pretest i un postest després d’una intervenció de 14 sessions. La diferència de puntuacions directes en els dos àmbits (locomotriu i control d’objectes) va ser major en els grups experimentals (p-valor<0,05). Aquesta diferència resulta més elevada amb l’ús de materials alternatius, seguit de només pilotes i sense pilotes en tots dos cicles educatius i en els dos sexes, excepte per a les nenes de segon cicle, on els millors resultats es produeixen en el grup experimental de materials només pilotes.

Referencias bibliográficas

  • Abouzeid, M. (2012). Developmental Perspective: motor control, coordination, rehabilitation. Physical activity and healthy lifestyle for egiptian adolescents with intelectual disabilities: aquatic exercise vs land – based exercise. Journal of Sport Exercise Psycology, 34, 150-194.
  • Bardid, F., Deconinck, F., Descamps, S., Verhoeven, L., Pooter, G., Lenoir, M., & D’Hondt, E. (2013). The effectiveness of a fundamental motor skill intervention in pre-schoolers with motor problems depends on gender but not environmental context. Research in Developmental Disabilities, 34(12), 4571-4581. doi:10.1016/j.ridd.2013.09.035
  • Barela, J. (2013). Fundamental motor skill proficiency is necesary for children’s motor activity inclusion. Motriz, 19(3), 548-551. doi:10.1590/S1980-65742013000300003
  • Bastik, C., Kalkavan, A., Yamaner, F., Sahin, S., & Gullu, A. (2012). Investigation of basic motor skills according to TGMD-2 test on male athletes of 10 ages group who participated to competitions in different sports branches. Social and Behavioral Sciences, 46, 4741-4745. doi:10.1016/j.sbspro.2012.06.328
  • Bisquerra, R. (2004). Metodología de la investigación educativa. Madrid: Muralla.
  • Bustamante, A., Caballero, L., Enciso, N., Salazar, I., Teieira, A., Garganta, R., & Ribeiro, J. (2008). Coordinación motora: Influencia de la edad, sexo, estatus socio-económico y niveles de adiposidad en niños peruanos. Revista Brasileira de Cineantropometria y Desempenho Humano, 10(1), 25-34. doi:10.5007/1980-0037.2008v10n1p25
  • Castañer, M., & Camerino, O. (1996) La Educación Física en la Enseñanza Primaria. Barcelona: Inde.
  • Castañer, M., Torrents, C., Dinušová, M., & Anguera, M. (2008). Habilidades motrices en expresión corporal y danza detección de T Patterns. Moticidad. European Movement (21), 161-177.
  • Collet, C., Folle, A., Pelozin, F., & Botti, M. (2008). Nivel de coordenação motora de escolares da rede estadual da cidade de Florianópolis, Motriz, Río Claro. Motriz, 14(4), 373-380.
  • Derri, V., & Pachta, M. (2007). Motor skills and concepts acquisition and retention: a comparison between two styles of teaching. Internacional Journal of Sport Science, 3(9), 3-47.
  • Düger, T., Bumin, G., Uyanik, M., Aki, E., & Kayihan, H. (1999). The assesment of Bruininks-Oseretsky test of motor proficiency in children. Pediatric Rehabilitation, 3(3), 125-131. doi:10.1080/136384999289531
  • Farhat, F., Hsairi, I., Baati, H., Smits-engelsman, B., Masmoudi, K., Mchirgui, R., ... Moalla, W. (2016). The effect of a motor skills training program in the improvement of practiced and non- practiced tasks performance in children with developmental coordination disorder. Human Movement Science, 46, 10-22. doi:10.1016/j.humov.2015.12.001
  • Fernández, J. C. (1999). Aplicación didáctica de los recursos materiales en el diseño curricular de Educación Física. Sevilla: Fundación CEU San Pablo.
  • Freitas, D., Lausen, B., Maia, J., Lefevre, J., Rubio, E., Thomis, M., ... Malina, R. (2015). Skeletal maturation, fundamental motor skills and motor coordination. Journal of Sports Sciences, 33(9), 924-934. doi:10.1080/02640414.2014.977935
  • Gallahue, D., & Ozmun, J. (2006). Understanding Motor Development: Infants, Children, Adolescents, Adults (6a ed.). New York: McGraw-Hill.
  • Gallahue, D. L., & Cleland-Donnelly, F. (2003). Developmental physical education for all children (4a ed.). Champaign: Human Kinetics.
  • Cenizo, J. M., Ravelo, J., Ramírez, J. M., & Fernández, J. C. (2015). Assessment of Motor Coordination in Students Aged 6 to 11 Years. Journal of Physical Education and Sport, 15(14), 765-774.
  • Grosser, M., Brüggemann, P., & Zintl, F. (2009). El movimiento deportivo. Barcelona: Martínez Roca.
  • Grosser, M., Hermann, H., Tusker, F., & Zintl, F. (1991). El movimiento deportivo. Bases anatómicas y biomecánicas. Barcelona: Martínez Roca.
  • Haywood, K. & Getchell, N. (2009). Lifespan Motor Development. (5a ed.). Chicago: Human Kinetics.
  • Hernández, A. (2008). Psicomotricidad. Fundamentación teórica y orientaciones prácticas. Textos universitarios. Santander: Universidad de Cantabria.
  • Hernández, J., & Velázquez, R. (Coords.). (2004). La evaluación en Educación Física. Barcelona: Grao.
  • Jiménez, J., & Araya, G. (2010). Más minutos de Educacion Fïsica en preescolares favorecen el desarrollo motor. Revista de Ciencias del Ejercicio y la Salud, 8(1), 1-10. doi:10.15517/pensarmov.v8i1.442
  • Le Boulch, J. (1991). El deporte educativo: psicocinética y aprendizaje motor. Barcelona: Inde.
  • Lopes, V. P., Maia, J. A., Silva, R. G., Seabra, A., & Morais, F. P. (2003). Estudo do nível de desenvolvimento da coordenação motora da população escolar (6 a 10 anos de idade) da Região Autónoma dos Açores. Revista Portuguesa de Ciências do Desporto, 3(1), 47-60. doi:10.5628/rpcd.03.01.47
  • Lopes, V. P., Rodrigues, L. P., Maia, J. A., & Malina, R. M. (2011). Motor coordination as predictor of physical activity in childhood. Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports, 21(5), 663-9. https://doi.org/10.1111/j.1600-0838.2009.01027.x
  • Lora, J. (1991). La Educación Corporal. Barcelona: Paidotribo. Lorenzo, F. (febrer de 2006). Marco teórico sobre la coordinación motriz. Revista digital efdeportes.com, año 10, núm. 93. Recuperat de http://www.efdeportes.com/efd93/coord.htm
  • Oliveira, L., Pires, V., Santos, R., & Oliveira, B. (2011). Associações entre actividade física, habilidades e coordenação motora em crianças portuguesas. Revista Brasileira de Cineantropometria e Desempenho Humano, 13(1), 15-21.
  • Robinson, L. E., & Goodway, J. (2009). Instructional climates in preschool children who are at-risk. Part I: object-control skill development. Research Quarterly for Exercise and Sport, 80(3), 533-542. doi:10.1080/02701367.2009.10599591
  • Ruiz, L. M., Jiménez, P., Ramón, I., & Peñaloza, R. (2015). Debemos preocuparnos por la coordinación de los escolares de la Educación Secundaria Obligatoria. Revista Pediatria Atención Temprana, 17 (66), 109-116. doi:10.4321/S1139-76322015000300005
  • Ruiz, L. M., Mata, E., & Jiménez, P. (2007). Los problemas evolutivos de coordinación motriz y su tratamiento en la edad escolar. Estado de la cuestión. Motricidad. European Journal of Human Movement, 18, 1-17.
  • Teixeira, M., Viana, D., & Vieira, M. (2010). A influencia do bale na coordenacao motora de criancas de sete e oito anos. Coleção Pesquisa em Educação Física, 9(4).
  • Torralba, M., Vieira, M., & LLeixà Arribas, T. (en premsa). Evaluación de la coordinación motora en educación primaria de Barcelona y provincia. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de la Actividad Física y el Deporte.
  • Ulrich, D. (2002). Test of Gross Motor Development. Texas: Proad.
  • Vandorpe, B., Vandendriessche, J., Lefevre, J., Pion, J., Vaeyens, R., Matthys, ... Lenoir, M. (2010). The Körperkoordinatons Test für Kinder: reference values and suitability for 6–12‐year‐old children in Flanders. Journal of Medicine and Science in Sports, 21(3), 378-388.
  • Vanttienen, T., Blomquist, M., & Hakkin, K. (2010). Development of body composition, hormone profile, physical fitness, general perceptual motor skills, soccer- specific laboratory test among adolescent soccer players. Journal of Sport Science and Medicine, 9(4), 547-556.