Aspectos jurídicos de la práctica profesional del diseño de interiores

Resum

Aquesta tesi es sustenta sobre la hipòtesi de que el disseny d’interiors és una ocupació tècnica liberal regulada, titulada i no col·legiada, malgrat que buida de contingut legal (obligacions i responsabilitats) més enllà del que disposa el Reial Decret 902/1977, d’1 d’abril, regulador de les facultats professionals dels decoradors, una disposició normativa obsoleta i conflictiva, però la única que regula les seves atribucions. Per a dotar en aquest col·lectiu del necessari contingut legal s’han analitzat tant les principals normes jurídiques com la doctrina i jurisprudència espanyola; una anàlisi centrada en la formació, atribucions, corporativisme i contractació (elements, prova, interpretació, obligacions, incompliment i resolució del contracte). A l’apartat de conclusions s’ha validat la hipòtesi inicial, al temps que s’ha exposat la necessitat d’un nou marc normatiu, adaptat a la realitat d’aquesta professió, que expressament inclogui a l’interiorista com a tècnic competent en l’edificació.