Factors affecting the expansion success of bird populations in human-transformed environmentsthe case of the Marsh Harrier Circus aeruginosus in the Ebro Valley

  1. Laura Cardador
  2. Martina Carrete
  3. Santi Mañosa
Aldizkaria:
Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology

ISSN: 1697-4697

Argitalpen urtea: 2014

Zenbakia: 30

Orrialdeak: 90-101

Mota: Artikulua

Beste argitalpen batzuk: Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology

Laburpena

Entendre els factors que limiten la distribució de les espècies i les seves poblacions és de vital importància des d’un punt de vista teòric, però també per predir correctament les conseqüències del canvi global en la biodiversitat i prendre decisions de gestió i conservació eficaces. Aquesta revisió mostra que els factors ambientals, la sociabilitat, les limitacions en la dispersió i els mecanismes denso-dependents poden tenir un paper important en la distribució d’espècies autòctones comunes, utilitzant com a model d’estudi una població en expansió d’Arpella vulgar Circus aeruginosus a Espanya. Els efectius reproductors d’Arpella vulgar s’havien reduït considerablement en les dècades anteriors (1960-1980), a causa principalment dels plaguicides organoclorats, el drenatge d’aiguamolls i la persecució directa. Així, almenys una part de la recuperació de les poblacions d’Arpella vulgar ha pogut ser deguda a la reducció en l’ús d’organoclorats i la persecució directa. No obstant això, l’espècie també s’ha beneficiat de l’expansió d’estructures artificials, com ara estanys artificials i basses de reg, relacionades amb la intensificació de l’agricultura, i que han servit com a nous territoris de cria i els seus cultius adjacents com a zones de caça. A escala local, la variació individual en els patrons denso-dependents de productivitat i assentament pot haver afavorit la dispersió d’alguns individus a noves parcel·les d’hàbitat buides, mentre que altres s’han agregat al voltant de les àrees tradicionals. Tot i això, a gran escala (o sigui, a nivell de l’Espanya peninsular), la població reproductora d’Arpella vulgar sembla estar espacialment limitada més enllà de les variables ambientals. Aquest resultat indica que encara hi ha hàbitat potencial perquè l’Arpella vulgar efectuï noves expansions a la península Ibèrica, almenys, en la resolució espacial dels estudis duts a terme. Malauradament, aquesta resolució no permet tenir en compte els processos a petita escala que poden restringir la distribució de les espècies, com ara l’abundància local d’aliment o els pesticides. S’han de tenir en compte les possibles conseqüències d’aquesta expansió per d’altres espècies per tal de conservar adequadament la biodiversitat en un món canviant.