Intervención con realidad virtual inmersiva y arteterapia en personas con trastorno del espectro autista (TEA) para el desarrollo de habilidades comunicativas y resolución de problemas

Resum

La Tesi que ací es presenta naix de la conjunció de dos complexos desafiaments intrínsecs al sistema educatiu actual: una adequada atenció a la diversitat, que se sustenta en els principis pedagògics i didàctics aplicats a la denominada Educació Especial i, d'altra banda, la correcta integració i aprofitament del potencial didàctic que oferixen nous recursos tecnològics audiovisuals i la utilització de l'art com a recurs educatiu. L'augment en els últims anys de la prevalença de l'alumnat amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) en tots els nivells educatius es traduïx en una major visibilitat i conscienciació social sobre este heterogeni col·lectiu, però també en una major exigència a l'hora de satisfer les seues necessitats educatives. Paral·lelament, les noves tecnologies d'informació i comunicació es presenten com un potent recurs didàctic, l'aprofitament òptim del qual exigix d'un vast estudi d'estratègies d'adaptació a les necessitats educatives de l'alumnat, amb la dificultat afegida associada a la frenètica i incessant evolució que les dites estratègies han experimentat en els últims temps. Este progrés, no obstant això, ha permés la democratització i popularització de tecnologies com la realitat virtual inmersiva, que oferix l'oportunitat d'estudiar la seua utilització com a recurs educatiu per a un col·lectiu com el TEA, amb manifesta preferència per l'aprenentatge visual. Addicionalment, l'ús de l'art i la creativitat com a recurs educatiu permet generar entorns de socialització i fomentar la introspecció, l'autoconeixement i els recursos comunicatius, àmbits que s'emmarquen dins de les necessitats educatives especials que definixen l'alumnat amb TEA. Així, la present Tesi planteja la realització d'una intervenció educativa per a xiquets amb TEA de baixa severitat per mitjà de l'ús de la realitat virtual, d'una banda, i l'Arteterapia, d'un altre, amb l'objectiu de testar les possibilitats educatives, capacitat d'adaptació al seu estil cognitiu i efectivitat en el seu aprenentatge en diferents camps on presenten necessitats educatives especials. Una vegada realitzada la revisió de la literatura científica vinculada a la temàtica de la present Tesi, es reunixen tres grups d'estudi de 7 individus amb TEA de baixa severitat amb edats compreses entre els 8 i els 15 anys i capacitats educatives anàlogues. Un primer grup participa d'un disseny d'intervenció educativa que treballa les seues competències socials i emocionals al llarg de 10 sessions per mitjà de la utilització de la RV inmersiva com a recurs didàctic, recreant entorns virtuals educatius de socialització. Un segon grup d'estudi du a terme una intervenció educativa de 10 sessions on l'art és el recurs educatiu principal, treballant igualment les seues capacitats socials i emocionals. Un tercer grup fa de grup de control, per la qual cosa, en el mateix període en què té lloc la intervenció educativa, no desenvolupen cap activitat didàctica. Terapeutes, familiars i l'investigador implicat realitzen qüestionaris generals d'exercici a l'inici de la intervenció educativa i una vegada conclosa esta, que permeten conéixer el progres obtingut en cada cas i comparar l'evolució en els diferents dominis de coneixement considerats dels grups d'estudi participants. S'analitzen els resultats per mitjà dels procediments tradicionals de puntuació, així com per mitjà d'un procediment nou, d'índole probabilística. Els resultats obtinguts en ambdós casos són consistents, i suggerixen un impacte positiu en les competències avaluades per als grups d'Arteterapia (AT) i realitat virtual (RV) respecte del grup de control (GC) . Els nivells d'adaptació i les millores mostrades permeten suggerir que tant la RV com l'ÀT en els formats adaptats a les intervencions educatives exposades, s'han alineat amb les preferències sensorials i fortaleses visuoespaciales de l'alumnat amb TEA que ha participat en el present estudi. En conseqüència, tant l'Arteterapia com la realitat virtual són ferramentes que poden ser utilitzades satisfactòriament com a recursos educatius per a l'alumnat adolescent amb TEA.