El "foro provincial" de Tarracodocumentación y análisis de técnicas y procesos de construcción

  1. Vinci, M. Serena
Dirigée par:
  1. Josep Maria Macias Solé Directeur/trice
  2. Antonio Pizzo Directeur/trice

Université de défendre: Universitat Rovira i Virgili

Fecha de defensa: 31 octobre 2014

Jury:
  1. Ricardo Mar Medina President
  2. Carla Maria Amici Rapporteur

Type: Thèses

Teseo: 394112 DIALNET lock_openTDX editor

Résumé

El treball que es presenta tracta l'estudi arquitectònic i constructiu del Fòrum Provincial de Tarraco. El conjunt arquitectònic de la capital de la província de la Hispania Citerior, consta de tres espais: el Recinte de Culte, la Plaça de Representació i el Circ. Es tracta d'una construcció excepcional, tant per la integració dels imponents volums arquitectònics en opus quadratum i el seu entorn paisatgístic a la part més alta de la ciutat, com pel context antròpic previ a la seva realització. Una ubicació escenogràfica intencionada que, junt a la majestuositat de l'arquitectura i de la decoració del complex tarragoní, va aconseguir transmetre amb força i eficàcia el missatge ideològic del monument. Per a la realització d'una recerca coherent i crítica, s'ha pres com a punt de partida l'estudi de les dades materials. L'anàlisi de les característiques constructives de les estructures que constitueixen els tres espais del Fòrum Provincial, ha tingut com a objectiu investigar els coneixements tecnològics i l'organització de l'obra, més enllà d’aproximar-se a comprendre els aspectes arquitectònics d'un dels monuments més imponents de les províncies d'Occident. Una anàlisi puntual de les fases de desenvolupament de l'obra, ha posat de manifest com aquesta ha estat capaç d'adaptar-se a les noves exigències o als replantejaments del projecte. La capacitat i l’experiència dels constructors del fòrum imperial, si per una banda reflecteix la maduresa assolida per l'enginyeria romana, per l'altre evidencia com l'experimentació de solucions constructives és contínua i com, en el nostre cas, no deixa de ser absolutament reeixida.