Relationships between primary and secondary growth in two Mediterranean Quercus species

Resumen

Relacions entre els creixements primari i secundari en dues espècies de Quercus mediterranis. Es van estudiar les relacions entre els creixements primari i secundari en dues espècies de Quercus mediterranis que coexisteixen en una mateixa localitat durant varis anys de característiques climàtiques contrastades. Es van analitzar aquestes relacions per mitjà de la realització de diversos tipus de mesures (longitud i diàmetre de branques, àrea foliar, pes sec d’aglans i gemes apicals, número i longitud de gemes, creixement radial i anatomia de la fusta de primavera) i anàlisis (estadístics: correlació, alometries, models d’equacions estructurals, models lineals mixtes generalitzats; químics: nitrogen i carbohidrats). El creixement secundari va condicionar el tamany de les gemes per mitjà de l’escalat alomètric i millorant la conductivitat hidràulica de les branques, estant ambdues relacions modulades pel clima. La producció d’aglans també va dependre del creixement secundari de les branques de l’any. En les branques portadores d’aglans la secció transversal de les mateixes va començar a augmentar des del final de la primavera, mentre que al llarg de la branca l’àrea transversal total ocupada pels vasos va disminuir significativament des de la zona inferior a l’apical, de la mateixa manera que també ho va fer l’àrea del xilema i el número de vasos. La màxima taxa de creixement de les gemes es va assolir en ambdues espècies entre finals de juliol i meitat d’agost, afectant-li positivament la temperatura mínima de l’aire. Les gemes més llargues (gemes apicals) van mostrar una major probabilitat de brollar que les més curtes (gemes axilars), encara que no es va trobar cap llindar de tamany per sota del qual la brostada esdevingués impossibilitada. Si considerem que el desenvolupament de les diferents estructures de la planta presenta diferents llindars climàtics, la informació sobre la organització temporal dels distints events fenològics (fenofases) resulta essencial per interpretar les respostes funcionals de les plantes.