La ocupación andalusí del yacimiento talayótico Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca)

  1. Pérez-Juez, Amalia 1
  2. Smith, Alexander J. 2
  3. Planas, Mercedes 3
  1. 1 Boston University
    info

    Boston University

    Boston, Estados Unidos

    ROR https://ror.org/05qwgg493

  2. 2 SUNY Brockport
  3. 3 Souterrain Archaeological Services
Show affiliations +
Journal:
Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental

ISSN: 0079-8215,  2339-9171

Year of publication: 2021

Volume: 52

Issue: 1

Pages: 227-252

Type: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental

Abstract

The Islamicate period of the island of Menorca lasted almost four centuries (903-1287 AD). The impact on the landscape was great in large part due to the agricultural exploitation of the island’s fertile ravines and the reoccupation of Talayotic sites. These Iron Age settlements offered ideal conditions for later medieval occupation: raw materials, locations close to ravines and existing structures for many different activities. This article presents the results of research carried out on the Islamic reoccupation of Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca). The study emphasizes a diachronic analysis of the site for a better understanding of the use of space during the medieval period as well as help determine patterns of Talayotic urbanism in the first millennium BC. 

Bibliographic References

  • AA. VV., 2006, Sa Raval des Castell. La història d’un poble a través del material arqueològic, Consell Insular de Menorca, Menorca.
  • ALONSO, N., ANTOLÍN, F. y KIRCHNER, H., 2014, Novelties and legacies in crops of the Islamic period in the northeast Iberian Peninsula: The archaeobotanical evidence in Madîna Balagî, Madîna Lârida, and Madîna .Turṭūša, Quaternary International 346, 149-161.
  • ARCHIDUQUE LUIS SALVADOR, 2000, Menorca. Las Baleares descritas por la palabra y el dibujo, La Foradada, Barcelona.
  • BARCELÓ, M., KIRCHNER, H. y RIERA RULLAN, M., 2014, Primavera de 1230: andalusins refugiats a la serra de Llevant (Mallorca), V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, Edicions Documenta Balear, Palma de Mallorca, 229-239.
  • BARCELÓ, M. y RETAMERO, F., 2005, Els barrancs tancats. L’ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina (segles x-xiii), Institut Menorquí d’Estudis, Menorca.
  • CARBONELL SALOM, M., 2012, El Cercle 7 de Torre d’en Galmés. Estudi d’una estructura domèstica del segle iii aC a Menorca, Universitat de Barcelona, Barcelona. [Tesis del Máster en Arqueología].
  • CASASNOVAS CAMPS, M. A., 2017, Historia de Menorca, Institució Francesc de Borja Moll, Mallorca.
  • CATEURA BENNÀSSER, P., 2006, La Menorca musulmana en temps dels cristians (1230-1287), I Jornades de recerca històrica de Menorca. La Manūrqa de Sa’īd Ibn Hakam, un país islàmic a Occident, Publicacions des Born, Menorca, 29-48.
  • DEYÀ MIRÓ, J., 2019, Refugiats musulmans durant la conquesta 1229-1232 a la Serra de Tramuntana. El cas de les muntanyes de Sóller, XIII Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx,Ajuntament de Sóller - Ajuntament de Fornalutx, 205-212.
  • DÍAZ-ANDREU, M., 2002, La arqueología islámica y el origen de la nación española, Historia de la Arqueología. Estudios, Madrid, 135-152.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., ENSEÑAT, C. y ENSEÑAT, B., 1971, El poblado de Almallutx (Escorca, Baleares), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Madrid (Excavaciones Arqueológicas en España, 73).
  • FERRER, A., PLANTALAMOR, L. y ANGLADA, M. (coords.), 2014, Desenterrando el pasado. Las excavaciones arqueológicas en Cornia Nou, Museu de Menorca, Menorca.
  • FLAQUER, J., 1943, Excavaciones en Torre d’en Gaumés (Menorca) 1942, Revista de Menorca 34, 129-189.
  • GUAL, J. M., LÓPEZ, A. y PLANTALAMOR, L., 1991, Trebelúger: un exemple de la perduració de l’hàbitat a la prehistòria de Menorca, Meloussa 2, 157-162.
  • GUTIÉRREZ LLORET, S., 2012, Gramática de la casa. Perspectivas de análisis arqueológico de los espacios domésticos medievales en la península Ibérica (siglos vii-xiii), Arqueología de la Arquitectura 9, 139-164.
  • KIRCHNER, H., 2002, La ceràmica de Yābisa. Catàleg i estudi dels fons del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Ibiza, Islas Baleares (Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 49).
  • KIRCHNER, H., 2010, Redes de asentamientos andalusíes y espacios irrigados a partir de qanât(s) en la sierra de Tramuntana de Mallorca: una reconsideración de la construcción del espacio campesino en Mayûrqa, en H. KIRCHNER (ed.), Por una arqueología agraria: perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Archaeopress, Oxford (BAR Int. Series, 2062) 79-94.
  • KIRCHNER, H., 2014, L’alqueria islàmica de Torrepetxina (Ciutadella, Menorca), V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, Edicions Documenta Balear, Palma de Mallorca, 249-254.
  • KIRCHNER, H. y RETAMERO, F., 2016, Becoming Islanders. Migration and Settlement in the Balearic Islands (10th-13th Centuries), en F. RETAMERO, I. SCHJELLERUP y A. DAVIES (eds.), Agricultural and Pastoral Landscapes in PreIndustrial Society. Choices, Stability and Change, Oxbow Books, Oxford-Filadelfia, 173-185.
  • MARÍN NIÑO, M., 2006, Sa῾īd ibn Ḥakam (601- 680/1205-1282): una reconsideración biográfica, I Jornades de recerca històrica de Menorca. La Manûrqa de Sa’Ä«d Ibn Hakam, un país islàmic a Occident, Publicacions des Born, Menorca, 95-113.
  • MARQUÉS MOLL, J., MOLL PELEGRÍ, I. y SINTES OLIVES, E., 2007, L’excavació arqueològica d’urgència a Cornia Nou, Maó (Menorca), L’arqueologia a Menorca: eina per al coneixement del passat, Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, Consell Insular de Menorca, Menorca, 195-201.
  • MOLL MERCADAL, B., 1995, Contribució a l’estudi de la circulació monetària a la Menorca musulmana, Meloussa. Revista de la Secció d’Història i Arqueologia de l’Institut Menorquí d’Estudis, Maó, 25-68.
  • MOLL MERCADAL, B., 2006, El Castell de Santa Àgueda. Descripció i plànol, I Jornades de recerca històrica de Menorca. La Manûrqa de Sa’Ä«d Ibn Hakam, un país islàmic a Occident, Publicacions des Born, Menorca, 151-153.
  • NAVARRO CHUECA, F. J., 2004, Excavaciones arqueológicas en el yacimiento de Ses Talaies de n’Alzina, Consell Insular de Menorca, Menorca.
  • ORFILA PONS, M. y SINTES ESPASA, G., 1984, Estudio preliminar sobre la perduración del hábitat en los conjuntos talayóticos menorquines, MayÅ«rqa 20 (1981-1984), 19-46.
  • ORLANDIS, J., 1999, Problemas en torno a la cristiandad balear en la época preislámica, Anuario de Historia de la Iglesia 8, 145-157.
  • ORTEGA, J. y PIERA, A., 2001, Sobre las zonas de residencia de las comunidades campesinas andalusíes: el caso de Binigemor en ManÅ«rqa, Revista de Menorca 85, II, 11-55.
  • PÉREZ-JUEZ, A., 2012, La exposición monográfica «ManÅ«rqa». Proyecto didáctico de Boston University sobre la excavación de una estructura andalusí en Torre d’en Galmés, en M. RIERA
  • RULLAN (coord.), IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d’octubre, 2010), Vessants, Arqueologia i Cultura SL, 179-186.
  • RETAMERO, F., 2000, Gorge Builders: Andalusi Peasant Settlements in the South of Minorca Island (10th-13th), Ruralia III. Památky archeologické Supplementum 14, Praga, 177-186.
  • RETAMERO, F. y MOLL, B., 2010, Los espacios agrícolas de Madîna Manûrqa (Ciutadella de Menorca). Siglos x-xiii, en H. KIRCHNER (ed)., Por una arqueología agraria: perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Archaeopress, Oxford (BAR Int. Series, 2062) 95-105.
  • RIERA RULLAN, M., 2007, Niveles de época islámica en la Casa de Cultura (Palma de Mallorca), Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics 63, 369-384.
  • RIERA RULLAN, M., SEGUÍ NOGUERA, M. y RIVAS, M. J., 2006, Un conjunt ceràmic del primer terç del segle xiii de la ciutat d’Eivissa, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics 62, 341-354.
  • RIVAS, J., ORFILA, M. y MUNAR, S., 2007, Intervención arqueológica en el ábside de la catedral basílica de Menorca (junio 2006), L’arqueologia a Menorca: eina per al coneixement del passat, Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, Consell Insular de Menorca, Menorca, 195-201.
  • ROSSELLÓ BORDOY, G., 1986a, El poblado prehistórico de Torre d’en Gaumés (Alaior), Institut d’Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca.
  • ROSSELLÓ BORDOY, G., 1986b, El poblat prehistòric de Torre d’en Gaumés (Alaior, Menorca), Tribuna d’Arqueologia 1984-1985, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • ROSSELLÓ BORDOY, G., 2002, El ajuar de las casas andalusíes, Editorial Sarriá, Málaga.
  • SALVATIERRA CUENCA, V., 2013, La primera arqueología medieval española. Análisis de un proceso frustrado (1844-1925), Studia Historica. Historia Medieval 31, Salamanca, 183-210.
  • SALVATIERRA CUENCA, V. y CASTILLO, J., 1992, El cerro de Peñaflor. Un posible asentamiento beréber en la campiña de Jaén, Anaquel de Estudios Árabes 3, 153-161.
  • SÁNCHEZ, J., 2005, Estudi de les pedres de molins manuals i de les zones d’extracció de Menorca, en M. BARCELÓ y F. RETAMERO (eds.), Els barrancs tancats. L’ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina (segles x-xiii), Institut Menorquí d’Estudis, Menorca, 236-267.
  • SINTES, E. e ISBERT, F., 2009, Investigación arqueológica y puesta en valor del Recinto Cartailhac. Una unidad doméstica del siglo ii ANE en el poblado talayótico de Torre d’en Galmés, Patrimonio Cultural de España 1, Ministerio de Cultura, 251-260.
Data source: Dialnet