Pràctiques i rituals funeraris a Tàrraco i el seu ager (segles II ac-III / IV dc)

Resumen

El principal objectiu d’aquesta tesi és identificar, analitzar i interpretar els gestos rituals que es celebraren a les àrees funeràries de Tàrraco i el seu territori. Per tal d’assolir-lo, s’ha elaborat un complet corpus que engloba sepulcres, textos epigràfics i elements escultòrics i arquitectònics així com dades de tipus antropològic. El resultat ha estat la individualització d’un total de 741 sepulcres que s’insereixen en diverses àrees sepulcrals suburbanes i rurals. A banda de l’anàlisi dels sepulcres amb tots els seus components (tipologia, aixovar i dipòsit funerari, restes humanes, elements de senyalització), també s’ha cercat d’ubicar les tombes en el paisatge funerari del qual formaven part. En conclusió, aquest treball ha permès conèixer millor com funcionaven les àrees funeràries tarraconenses en època romana. S’ha constatat el paper cabdal de la unitat familiar com a promotora dels rituals i de les commemoracions funeràries. Per altra banda, s’ha estudiat com s’organitzaven internament les necròpolis i la seva evolució al llarg dels segles. També s’han identificat els rituals funeraris que tingueren lloc en aquests espais: sacrificis, ofrenes alimentàries, libacions, etc. Amb aquest treball de recerca també s’ha pretès demostrar que l’arqueologia és útil i ha de ser presa en consideració a l’hora d’estudiar aspectes arqueològicament intangibles com ara el ritual, la religió i les relacions socials. Les restes materials documentades durant l’activitat arqueològica, doncs, si són contextualitzades correctament, poden donar respostes a moltes de les qüestions a l’entorn, no només del ritual, sinó també dels comportaments socials.