Tarraco, la primera capital

  1. Isabel Rodà 1
  2. Josep M. Macias 2
  1. 1 Universitat Autònoma de Barcelona / ICAC
  2. 2 Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)
Revista:
Catalan Historical Review

ISSN: 2013-4088

Año de publicación: 2015

Número: 8

Páginas: 117-133

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Catalan Historical Review

Resumen

Sense cap mena de dubte, Tarraco constituí la porta d’entrada de Roma a la península Ibèrica i va ser una ciutat imprescindible per a la comprensió de l’evolució històrica i ideològica del nostre passat clàssic. Encara avui, l’actual Tarragona esdevé una font de coneixement que constantment proporciona noves dades i interrogants científics. Aquest document aporta una visió de conjunt sobre l’estat actual de la recerca incidint en les noves descobertes i reflectint les oportunitats que les noves tecnologies ofereixen en la configuració d’una nova recerca arqueològica, a cavall del coneixement humanístic i de l’experimentació analítica.

Referencias bibliográficas

  • Rafael Hidalgo (ed.). La ciudad dentro de la ciudad. La tutela y conservación del patrimonio arqueológico en el ámbito urbano. Sevilla 2010, p. 205-230
  • Josep M. Macias, Ignacio Fiz, Lluís Piñol, Maria T. Miró i Josep Guitart. Planimetria Arqueològica de Tarraco. Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona 2007, sèrie «Documenta», 5 (PAT).
  • Planimetria Arqueològica de Tarraco (Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo, David Vivó i José A. Beltrán-Caballero. Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. Vol. 1.
  • URV-ICAC, Tarragona 2012, «Documents d’Arqueologia Clàssica», 5. Recentment Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo, David Vivó, José A. Beltran-Caballero. Tarraco. Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana. Vol. II.
  • URV-ICAC, Tarragona 2015, «Documents d’Arqueologia Clàssica» 6. (Géza Alföldy. Corpus Inscriptionum Latinarum. Vol. 2. Inscriptiones Hispaniae Latinae, Pars 14: Conventus Tarraconensis, fasciculus 2, fasciculus 3: Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Walter de Gruyter, Berlín i Nova York 2011 i Berlín i Boston 2012, respectivament).
  • Javier Andreu, Javier Cabrero i Isabel Rodà (ed.). Hispaniae. Las provincias hispanas en el mundo romano. ICAC, Tarragona 2009, sèrie «Documenta», 11, p. 194-196;
  • Isabel Rodà. «Hispania: From the Roman Republic to the Reign of Augustus». A: J. de R. Evans (ed.). A Companion to the Archaeology of the Roman Republic. WileyBlackwell, Chichester 2013, p. 523-525.
  • Josep A. Remolà i Esther Ramon. «Tarraco, origine et evolution d’une ville». A: Pilar Sada i Daniel Cazes (coord.). Tarraco. Capitale de l’Hispania Citerior. Musée Saint-Raymond, Tolosa de Llenguadoc 2006, p. 31-53.
  • François Cadiou. Hibera in terra miles. Les armées romaines et la conquête de l’Hispanie sous la République (218-45 av. J.-C.). Casa de Velázquez, Madrid 2008, p. 29-33.
  • Ramon Járrega. «Tarraco Scipionum Opus. ¿Escipión Emiliano fundador de Tarraco?». Butlletí Arqueològic, núm. 26 (2004), p. 23-66.
  • Heraklea / ‛Ὸδος ‛Ὴρακλεια ja esmentada per geògrafs i historiadors antics: Timeu de Sicília (De mirab. acus., 85), Polibi (iii, 39) i Estrabó (iii, 4, 9).
  • Ricardo Mar et al. Tarraco..., Vol. I, op. cit., p. 27-46 i 68-71.
  • Cf. M. Isabel Panosa. De Kese a Tarraco. Consell Comarcal del Tarragonès, Tarragona 2009, p. 21-67.
  • Jaume Noguera, Eduard Ble i Pau Valdés. La Segona Guerra Púnica al nord-est d’Ibèria: una revisió necessària. Societat Catalana d’Arqueologia, Barcelona 2013, p. 72-96.
  • Jordi López; vegeu El Vallenc (20-12-2013) i Archeonea. Butlletí electrònic de l’ICAC, núm. 33 (febrer 2014).
  • Moisés Díaz. «Noves evidències de l’urbanisme romà i ibèric a l’àrea portuària de la ciutat: les intervencions al solar número 18 del carrer Jaume I de Tarragona». A: Tribuna d’Arqueologia 2007. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2008, p. 169-194.
  • M. Isabel Panosa, De Kese..., op. cit., p. 41-46 i 69.
  • Thomas Schattner i Fernando Valdés (ed.). Stadttore Batyp und Kunstform / Puertas de ciudades. Tipo arquitectónico y forma artística. Mainz, Toledo 2003, p. 153-171.
  • Joan J. Menchon. La muralla de Tarragona. Una aproximació. Societat Catalana d’Arqueologia, Barcelona 2009. Per al relleu de Minerva: Wilhelm Grünhagen. «Bemerkungen zum Minerva-Relief in der Stadtmauer von Tarragona». Madrider Mitteilungen, núm. 17 (1976), p. 209-225;
  • Francisco Pina. «Minerva, custos urbis de Roma y de Tarraco». Archivo Español de Arqueología, núm. 76 (2003), p. 111-119.
  • Per a la inscripció: CIL II2 /14, 841: Géza Alföldy. «Die alteste römische Inschrift der iberischen Halbinsel». Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, núm. 43 (1981), p. 1-12;
  • Borja Díaz. Epigrafía latina republicana de Hispania. Universitat de Barcelona, Barcelona 2008, p. 146-148, núm. C58.
  • Xavier Aquilué, Xavier Dupré, Jaume Massó i Joaquín Ruiz de Arbulo. «La cronologia de les muralles de Tàrraco». Revista d’Arqueologia de Ponent, núm. 1 (1991), p. 271-304.
  • François Cadiou i Milagros Navarro (ed.). La guerre et ses traces. Conflits et sociétés en Hispanie à l’époque de la conquête romaine (iiie-ier s. A.C.). Ausonius, Bordeus 2014, p. 319-340, col·l. «Mémoires», 36.
  • Moisés Díaz, Josep M. Macias i Imma Teixell. «Intervencions al carrer Sevilla núms. 12-14. Noves dades per a l’evolució urbana del “Casc Antic” de Tàrraco». Butlletí Arqueològic, núm. 27 (2005), p. 47-103.
  • Joaquín Ruiz de Arbulo (ed.). Tàrraco 99. Arqueologia d’una capital provincial romana. Tarragona 2000, p. 83-106, col·l. «Documents d’Arqueologia Clàssica», 3
  • Cristòfor Salom. «El auguraculum de la Colonia Tarraco». Archivo Español de Arqueología, núm. 79 (2006), p. 69-87.
  • Moisés Díaz i Josep M. Puche. «El proceso de urbanización de la Tarraco republicana: los niveles constructivos del colector principal de la ciudad». Revista d’Arqueologia de Ponent, núm. 11 (2003), p. 291-319;
  • Josep M. Palet i Héctor Orengo. «The centuriations of the Ager Tarraconensis: spatial organisation i conceptualisation». A: Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural. ICAC, Tarragona 2010 «Documenta» sèries, 16, p. 121-154.
  • Pilar Sada (dir.). Tarraco i l’aigua. Catàleg d’exposició. MNAT, Tarragona 2004, p. 53-66;
  • Jordi López i Òscar Martín (ed.). Actes del Congrés Internacional en homenatge a Th. Hauschild (Tarragona 2009). Butlletí Arqueològic, núm. 32 (2010), p. 619-638; PAT–588;
  • Imma Teixell. La font dels lleons: aproximació a la circulació monetària de Tàrraco (segona meitat del segle ii dC–primer quart del v dC). Tarragona 2008, p. 28-29.
  • Desiderio Vaquerizo i Juan F. Murillo (ed.). El concepto de lo provincial en el mundo antiguo. Homenaje a Pilar León Alonso. Vol. I, Còrdova 2006, p. 391-417;
  • Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo i David Vivó, «El capitolio de Tarraco». A: Ioan Piso i Rada Varga (ed.), Trajan und seine Städte, Cluj-Napoca 2015, p. 37-68.
  • Joaquín Ruiz de Arbulo (ed.). Simulacra Romae, Roma y las capitales provinciales del Occidente Europeo. Estudios Arqueológicos. Tarragona 2004, p. 49-72.
  • Josep M. Macias (ed.). Les termes públiques de l’àrea portuària de Tàrraco. Carrer de Sant Miquel de Tarragona. ICAC, Tarragona 2004 «Documenta» series, 2, p. 14-20.
  • A. Figueiredo i G. Velho (ed.). The World is in your eyes. Proceedings of the XXXIII Computer Applications i Quantitative Methods in Archaeology Conference. Tomar 2005, p. 423-427
  • Enrique Ariño, Josep M. Gurt i Josep M. Palet. El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana. Universidad de Salamanca, Salamanca 2004, p. 172-173.
  • Cristina Corsi i Frank Vermaulen (ed.). Changing Landscapes. The impact of Roman towns in the western Mediterranean. Proceedings of the International Colloquium. Universitat d’Évora, Évora 2010, p. 167-184.
  • Isabel Rodà (ed.). Tarraco, porta de Roma. Catàleg d’exposició. Barcelona 2001, p. 73, núm. 30;
  • G. Paci (ed.). Epigrafai. Miscelanea Epigrafica in onore di Lidio Gasperini. Macerata 2000, p. 3-22.
  • Géza Alföldy, «Cnaeus Domitius Calvinus, patronus von Emporiae». Archivo Español de Arqueología, núm. 50-51 (1977-1978), p. 47-54;
  • Isabel Rodà. «Els lloctinents de Juli Cèsar, primers patrons d’Empúries». Empúries, núm. 48-50 (1986-1989), vol. ii, p. 246-249;
  • Jordi López. «César contra Pompeyo. Glandes inscriptae de la batalla de Ilerda (49 aC)». Chiron, núm. 43 (2013), p. 431-457;
  • Jordi López. «Glandes inscriptae a l’ager Tarraconensis». A: Jordi López (ed.). Tarraco Biennal. Actes del 1er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. Govern i societat a la Hispània romana, novetats epigràfiques. Homenatge a Géza Alföldy (Tarragona 2012). Tarragona 2013, p. 175-184.
  • Xavier Dupré (ed.). Las capitales provinciales de Hispania 3. Tarragona, colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Roma 2004 (trad. catalana, Tarragona 2008), p. 8;
  • Isaías Arrayás. Morfología histórica del territorio de Tarraco (ss. iii-i a.C.). Barcelona 2005, p. 72-86.
  • Cf. Géza Alföldy. «Tàrraco, capital de la Hispània Citerior». Kesse, núm. 28 (1999), p. 7-12;
  • Géza Alföldy. Fasti Hispanienses. Wiesbaden 1969, p. 3-66.
  • Antonio García y Belllido. «Nacimiento de la legión VI Gemina». A: Legio VII Gemina (León 1968). Lleó 1970, p. 303-329;
  • Patrick Le Roux. L’armée romaine et l’organisation des provinces ibériques d’Auguste à l’invasion de 409. París 1982, p. 132, 140, 151-152 i 314;
  • Juan J. Palao, Legio VII Gemina (Pia) Felix. Estudios de una legión romana. Universidad de Salamanca, Salamanca 2006, p. 44-51.
  • Joaquín Ruiz de Arbulo. «Tarraco. Escenografía del poder, administración y justicia en una capital provincial romana (s. ii a.C. ii d.C.)». Empúries, núm. 51 (1998), p. 31-61.
  • Duncan Fishwick. «The Altar of Augustus and the Municipal Cult of Tarraco». Madrider Mitteilungen, núm. 23 (1982), p. 223;
  • Marta Prevosti, Jordi López i Josep Guitart (ed.). Ager Tarraconensis 5. Actes del Simposi Internacional (Tarragona 2010). ICAC, Tarragona 2013, sèrie «Documenta», 16, p. 425-435.
  • Andrew Burnett, Michel Amandry i Pere Pau Ripollès. Roman Provincial Coinage I. From the Death of Caesar to the Death of Vitellius (44 BC-AD 69). Londres i París 1992, p. 104-105, núm. 218, 221, 225 i 231;
  • Duncan Fishwick. Precinct, Temple, Altar in Roman Spain. Studies in the Imperial Monuments of Mérida and Tarragona. Abingdon 2013;
  • Joaquín Ruiz de Arbulo, Ricardo Mar, Javier Domingo i Ignacio Fiz. «Etapas y elementos de la decoración arquitectónica en el desarrollo monumental de la ciudad de Tarraco (s. ii a.C. i d.C.)». A: Sebastián F. Ramallo (ed.). La decoración arquitectónica en las ciudades romanas de Occidente (Cartagena 2003). Múrcia 2004, p. 123-126;
  • Joaquín Ruiz de Arbulo. «El altar y el templo de Augusto en la Colonia Tarraco. Estado de la cuestión». A: José Miguel Noguera (ed.). Fora Hispaniae. Paisaje urbano, arquitectura, programas decorativos y culto imperial en los foros de las ciudades hispanorromanas. Múrcia 2009, p. 155-189, col·l. «Monografías del Museo Arqueológico de Murcia», 3.
  • Jordi López i Òscar Martín (ed.). Actes del Congrés..., op. cit., p. 345-413, fig. 18.
  • Patricio Pensabene i Ricardo Mar. «Il tempio di Augusto a Tarraco. Gigantismo e marmo lunense nei luogui di culto imperiale in Hispania e Gallia». Archaelogia Classica, vol. 61, núm. 11 (2010), p. 243-308, fig. 27.
  • Jean-Pierre Bost, Manuel Martín-Bueno i Jean-Michel Roddaz. «L’Aquitaine et le Nord de l’Hispanie sous les empereurs Julio-Claudiens». A: L’Aquitaine et l’Hispanie septentrionale à l’époque julio-claudienne. Organisation et exploitation des espaces provinciaux. IVe Colloque Aquitania (Saintes 2003). Bordeus 2005, p. 17-50.
  • A. Rodríguez Colmenero (coord.). Los orígenes de la ciudad en el noroeste hispánico (Lugo 1996). Vol. I. Lugo 1998, p. 275-293;
  • A. Rodríguez Colmenero. «La figura de Agripa en Hispania». A: Arqueología militar romana en Europa (Segovia 2001). Segòvia 2005, p. 319-331;
  • Jean-Michel Roddaz. «Agripa y la Península Ibérica». Anas, núm. 6 (1993), p. 111-126 (trad. castellana de la comunicació en francès publicada a Il bimillenario di Agrippa, Gènova 1990, p. 57-81).
  • Joaquín L. Gómez-Pantoja. «Hispania romana: de Escipión a los visigodos». A: Eduardo Sánchez-Moreno (coord.). Protohistoria y Antigüedad de la Península Ibérica. Vol. II. La Iberia prerromana y la Romanidad. Madrid 2008, p. 450-469.
  • Marta Prevosti i Antoni Martín (ed.). El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. ICAC, Tarragona 2009, sèrie «Documenta», 7
  • Julián González i Javier Arce (ed.). Estudios sobre la Tabula Siarensis. Madrid 1988, p. 277-304, col·l. «Anejos de Archivo Español de Arqueología»
  • Eva María Koppel. Die römischen Skulpturen von Tarraco. Berlín 1985, p. 32-51, núm. 44-74;
  • Eva María Koppel. «El foro municipal de Tarraco y su decoración escultórica». A: Actas del XVII CNA (Logroño 1983). Saragossa 1985, p. 841-857;
  • Pilar León i Trinidad Nogales (ed.). Actas de la III Reunión sobre escultura Romana en Hispania (Córdoba 1997). Madrid 2000, p. 81-91;
  • Xavier Dupré. «Los arcos honoríficos de Tarraco». A: La ciudad en el mundo romano. Actas del XIV Congreso Internacional de Arqueología Clásica (Tarragona 1993). Vol. 2. Tarragona 1994, p. 177-188;
  • Marc Lamuà, David Vivó, Ricardo Mar i Joaquín Ruiz de Arbulo. «La fachada oriental de la basílica forense de Tarraco. El monumento de los cautivos y el chalcidicum de culto imperial». A: Trinidad Nogales i Isabel Rodà (ed.). Roma y las provincias: modelo y difusión. Actas del XI Coloquio Internacional de Arte Romano Provincial (Mérida 2009). Vol. II. Roma 2011, p. 863-872;
  • Jaume Massó i Pilar Sada (ed.). Actes de la II Reunió sobre Escultura Romana a Hispània (Tarragona 1995). Tarragona 1996, p. 135-139, fig. 1-3;
  • Actas del Simposio: El teatro en la Hispania romana. Badajoz 1982, p. 139-152;
  • Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo, David Vivó, Javier Domingo i Marc Lamuà. «La scaenae frons del teatro de Tarraco. Una propuesta de restitución». A: Sebastián F. Ramallo i Nicole Röring (ed.). La «scaenae frons» en la arquitectura teatral romana (Cartagena 2009). Múrcia 2010, p. 189-197;
  • Suetoni. Augustus 81; Enrique Gozalbes. «Los baños y la curación de Octavio Augusto en Tarraco». A: Termalismo antiguo. I Congreso Peninsular (La Rioja 1996). Madrid 1997, p. 241-246.
  • Josep A. Remolà i Albert Vilaseca. «Intervencions arqueològiques al PERI-2, sector Tabacalera, de Tarragona». A: Tribuna d’Arqueologia 1997-1998. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2000, p. 77-95;
  • César A. Pociña i Josep A. Remolà. «Nuevas aportaciones al conocimiento del puerto de Tarraco (Hispania Tarraconensis)». Saguntum, núm. 33 (2001), p. 85-96;
  • (Jordi López i Lluís Piñol. Terracotes arquitectòniques romanes. Les troballes de la plaça de la Font (Tarragona). ICAC, Tarragona 2008, sèrie «Hic et Nunc», 4);
  • Géza Alföldy. «In omnes provincias exemplum: Hispanien und das Imperium Romanum», Hispania Terra Omnibus Felicior (Cividale 2001). Pisa 2002, p. 183-199;
  • Duncan Fishwick. «The Temple of Augustus at Tarraco». Latomus, núm. 58 (1999), p. 121-138;
  • «Documentos e imágenes de culto imperial en la Tarraconense septentrional». A: Trinidad Nogales i Julián González (ed.). Culto Imperial: política y poder (Mérida 2006). Roma 2007, p. 743-748;
  • Isabel Rodà. «Espacios de representación en los foros de Hispania». A: José Miguel Noguera (ed.). Fora Hispaniae..., op. cit., p. 69-87
  • Géza Alföldy. «Drei städtische Eliten im römischen Hispanien». Gerión, núm. 2 (1984), p. 193-238.
  • Xavier Dupré. L’arc romà de Berà (Hispania Citerior). Roma 1994, col·l. «Monografias de la EEHAR», 20;
  • Géza Alföldy. «Der römische Bogen über der Via Augusta bei Tarraco (Arc de Berà) und seine Inschrift». Klio, núm. 78 (1996), p. 158-170.
  • CIL II2/14, 2332; Diana Gorostidi, Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes, Tarragona 2010. Sèrie «Documenta», 16, p. 63;
  • Géza Alföldy. Flamines Provinciae Hispaniae Citerioris. Madrid 1973, col·l. «Anejos de Archivo Español de Arqueología». 6;
  • CIL II2/14, 1109-1199. Isabel Rodà. «La promoción de las elites en las ciudades del conventus Tarraconensis». A: Francisco Javier Navarro (ed.). Pluralidad e integración en el mundo romano. Pamplona 2010, p. 178-179.
  • CIL II2/14, 851; Carmen Castillo. «Un trienio de epigrafía latina en Hispania: logros y perspectivas». A: Unidad y pluralidad en el mundo antiguo. Actas del VI Congreso Español de Estudios Clásicos (Sevilla 1981). Vol. I. Madrid 1983, p. 101-124;
  • Géza Alföldy. «Desde el nacimiento hasta el apogeo de la cultura epigráfica de Tarraco». A: Actas del I Congreso Internacional de Historia Antigua. La Península Ibérica hace 2000 años. Valladolid 2002, p. 61-74;
  • Géza Alföldy. «Sociedad y epigrafía en Tarraco». A: Sabine Armani, Bénédicte Hurlet-Martineau i Armin Stilow (ed.). Epigrafía y sociedad en Hispania durante el Alto Imperio. Alcalá de Henares 2004, p. 159-176, col·l. «Acta Antiqua Complutensia» IV;
  • Eugène Cizek. Néron. París 1982, p. 396-400
  • Jacques Sancery. Galba ou l’armée face au pouvoir. Les Belles Lettres, París 1983, p. 47-56.
  • Carol Humphrey Vivian Sutherland i Robert Andrew Glendinning Carson. The Roman Imperial Coinage I.2. Londres 1984, p. 217-219 i 232-236;
  • Fred S. Kleiner. «The Arch of Galba at Tarragona i Dynastic Portraiture on Roman Arches». Madrider Mitteilungen, núm. 30 (1989), p. 239-252;
  • Josep M. Macias. «La ciudad arqueológica en el área catalana ante la irrupción del Islam». Zona Arqueológica, núm. 15 (2011), p. 103-117
  • Josep M. Macias. «La medievalización de la ciudad romana». A: Josep M. Macias i Andreu Muñoz (ed.). Tarraco christiana ciuitas. ICAC, Tarragona 2013, sèrie «Documenta», 24, p. 123-147.
  • Josep M. Macias, Jaume Morera, Oriol Olesti i Imma Teixell. «Crisi o invasió? Els francs i la destrucció parcial de Tàrraco al s. iii». A: Jordi Vidal i Borja Antela (ed.). Mas allà de la batalla. La violencia contra la población en el Mundo Antiguo. Pórtico, Saragossa 2013, p. 193-214.
  • Géza Alföldy. Las inscripciones monumentales del Anfiteatro de Tarraco. RSAT. Sèrie «Tarraco Archaeologica», 2. Tarragona 2012
  • Judit Ciurana, Josep M. Macias, Andreu Muñoz, Imma Teixell i Josep M. Toldrà. Amphitheatrum, Memoria Martyrum et Ecclesiae. Les intervencions arqueològiques a l’Amfiteatre de Tarragona (2009-2012). ICAC, Tarragona 2013. Taller Escola d’Arqueologia de Tarragona. L’amfiteatre romà de Tarragona, la basílica visigòtica i l’eglésia romànica. Sèrie «Memòries d’excavació», 3. Tarragona 1990
  • Josep Amengual. «Ves tigis d’edilícia a les cartes de Consenci i Sever». A: III Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Maó 1988). Barcelona 1992, p. 489-499.
  • Josep M. Macias, Andreu Muñoz i Imma Teixell. «Arqueologia a la nau central de la Catedral de Tarragona». A: Tribuna d’Arqueologia 2010-2011. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2012, p. 151-173