¿Cuatro columnas hacen una basílica? La iglesia de San Pedro de Tarragona en la Antigüedad tardía

Referencias bibliográficas

• AQUILUÉ, X., 1997, Referent a les estructures de l’antiguitat tardana de la plaça de Rovellat (Tarragona), Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 37, 1169-1185.
• ARBELOA, J. V. M., 1987, Per una nova interpretació del Codex Veronensis i les esglésies visigòtiques de Tàrraco, Butlletí Arqueològic V 8-9, 125-134.
• BEA, D., NAVARRO, S. y GONZÁLEZ, A., 2015, El call jueu de Tarragona. Estudi històric i arqueològic de l’edifici de Ca la Garsa i el seu entorn, Arola Editors, Tarragona.
• BELTRÁN DE HEREDIA, J., 2017, Los nuevos hallazgos arqueológicos de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor y la dualidad de baptisterios en Barcelona, en J. BELTRÁN DE HEREDIA y C. GODOY (eds.), La dualitat de baptisteris en les ciutats episcopals del cristianisme tardoantic. Actes del I Simposi d’Arqueologia Cristiana, Barcelona, FHEAGAUSP, 26-27 de maig de 2016, Studia Archaeologiae Christianae 2, 99-126.
• BERGES, P.M., 1974, Columnas romanas y cruces visigóticas en la plaza del Rovellat, de Tarragona, en E. RIPOLL y M. LLONGUERAS (eds.), Miscelánea arqueológica. XXV Aniversario de los Cursos Internacionales de Prehistoria y Arqueología en Ampurias (1947-1971), vol. I, Institut de Prehistòria i Arqueologia, Barcelona, 153-167.
• BOISSAVIT-CAMUS, B. (dir.), 2014, Le baptistère. Saint-Jean de Poitiers. De l’édifice à l’histoire urbaine, Bibliothèque de l’Antiquité Tardive 26, Brepols, Tournhout.
• BONIFAY, M., 2004, Études sur la céramique romaine tardive d’Afrique, BAR Inter. Series 1301, Oxford.
• BRAVO, P., BRU, M. y ROIG J. F. (CODEX), 2014, Memòria dels treballs arqueològics amb motiu de la renovació d’un col·lector a la plaça dels Àngels, MIGC, Tarragona.
• CAU, M. A., REYNOLDS, P. y BONIFAY, M. (eds.), 2011, An initiative for the revision of late Roman fine wares in the Mediterranean (c. AD 200- 700): The Barcelona ICREA/ESF Workshop, LRFW1, Archaeopress, Oxford.
• DE ANGELIS D’OSSAT, G., 1962, Studi Ravennati. Problemi di architettura paleocristiana, Edizioni Dante, Rávena.
• DIAZ, M. y TEIXELL, I., 2014, La plaza de representación del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris: Soluciones y dudas sobre su interpretación arquitectónica, XVIII CIAC, Centro y periferia en el mundo clásico, S. 8. Espacios y edificios públicos en el mundo greco-romano. Modelos y difusión, Mérida, 837-841.
• DOMINGO, X., 2010, La reutilización de material decorativo clásico durante la tardoantigüedad y el altomedievo en Cataluña, Butlletí Arqueològic V 32, Tarragona, 795-848.
• GARCÍA, G., MORO, A. y TUSET, F., 2009, La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle iv al ix, Documenta 8, ICAC, Tarragona.
• GODOY, C. y GROS, M., 1994, L’Oracional hispànic de Verona i la topografia cristiana de Tarraco a l’Antiguitat tardana: possibilitats i límits, Pyrenae 25, 245-258.
• GONZÁLEZ, A., 2009, Memòria de la intervenció arqueològica de ca la Garsa, plaça dels Àngels n.º 23 de Tarragona (Tarragonès), MIGC, Tarragona.
• GONZALO, X., 2013, La integración de Tarrakuna y su territorio en al-Andalus (s. viii), Arqueología y Territorio Medieval 20, 11-30.
• GÜELL, M., 1993, Excavació a la Plaça dels Àngels, en R. MAR (ed.), Els monuments provincials de Tàrraco. Noves aportacions al seu coneixement, DAC 1, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 229-244.
• GUIDI, J. J. y VILLUENDAS, A., 2012, Història, formació i usos de l’espai urbà i medieval a Tarragona, segles xii-xiii, Arola Editors, Tarragona.
• GURT, J. M. y MACIAS, J. M., 2002, La ciudad y el territorium de Tarraco: el mundo funerario, en D. VAQUERIZO (ed.), Espacios y usos funerarios en el Occidente Romano, Universidad de Córdoba, Córdoba, 87-112.
• GUTIÉRREZ, S., ABAD, L. y GAMO, B., 2004, La iglesia visigoda de El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete), Antigüedad y Cristianismo XXI (Sacralidad y Arqueología), 137-169.
• HERNÁNDEZ SANAHUJA, B., 1892, Historia de Tarragona desde los más remotos tiempos hasta la época de la restauración cristiana..., editada, anotada i continuada per E. Morera, Tarragona. LÓPEZ, J., 1992, Memòria d’excavació de la plaça d’en Rovellat, núm. 1, MIGC, Tarragona.
• LÓPEZ, J., 2006, Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós, Documenta 4, ICAC, Tarragona.
• LÓPEZ, J. y PUCHE, J. M., 2013, Arquitectura paleocristiana de Tarragona (segles iv-v), en J. M. MACIAS y A. MUÑOZ (eds.), Tarraco christiana ciuitas, Documenta 24, ICAC, 149-163.
• MACIAS, J. M., 2013, La medievalización de la ciudad romana, en J. M. MACIAS y A. MUÑOZ (eds.), Tarraco christiana ciuitas, Documenta 24, ICAC, 123-148.
• MACIAS, J. M., 2014, El territorio y la ciudad de Tarraco, en P. PENSABENE y C. SFAMENI (eds.), La villa restaurata e i nuovi studi sull’edilizia residenziale tardoantica. Atti del convegno internazionale del Centro Interuniversitario di Studi sull’Edilizia Abitativa Tardoantica nel Mediterraneo (CISEM), Piazza Armerina, 7-10 novembre 2012, Edipuglia, Bari, 453-465.
• MACIAS, J. M., FIZ, I., PIÑOL, Ll., MIRÓ, M. T. y GUITART, J., 2007, Planimetria arqueològica de Tàrraco, Documenta 5, ICAC, Tarragona.
• MACIAS, J. M., MENCHÓN, J. y MUÑOZ, A., 1997, De topografia urbana cristiana de Tarragona, a propòsit de dos documents medievals, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XXXVII, 1996-97, Girona, 939-951.
• MARTÍN, O. y ROVIRA, J., 2009, Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tarraco en època republicana i imperial: gènesi, disseny i construcció, RSAT, Tarragona.
• MATEOS, P., 1999, La basílica de Santa Eulalia de Mérida. Arqueología y urbanismo, Anejos de AEsPA XIX, CSIC, Madrid.
• MENCHÓN, J., MACIAS, J. M., y MUÑOZ, A., 1994, Aproximació al procés transformador de la ciutat de Tàrraco. Del baix imperi a l’edat mitjana, Pyrenae 25, 225-243.
• MUÑOZ, A., 2013, Sant Fructuós de Tarragona. Aspectes històrics i arqueològics del seu culte, de l’antiguitat a l’actualitat, URV, Tarragona (tesis doctoral).
• MUÑOZ, A., 2015, La qüestió arqueològica de Santa Tecla la Vella o les catedrals perdudes a Tarragona: de l’antiguitat al segle xii, en A. PUIG, A. PÉREZ DE MENDIGUREN y J. M. GAVALDÀ (eds.), El culte de Tecla, Santa d’Orient i d’Occident. Congrés de Tarragona, octubre 2011, Ateneu Universitari Sant Pacià, Tarragona.
• PALOL, P., 1953, Tarraco hispanovisigoda, RSAT, Tarragona.
• PAPIOL MOLNÉ, Ll., 2004, Memòries dels meus treballs arqueològics, Estudis de Constantí 20, Centre d’Estudis de Constantí, 69-116.
• PENSABENE, P., 2015, Roma su Roma. Reimpiego architettonico, recupero dell’antico e trasformazioni urbane tra il iii e il xiii secolo, Monumenti di antichità cristiana ser. II, vol. XXII, Ciudad del Vaticano.
• PÉREZ, M., 2005, Tarraco christiana. Cristianización y organización eclesiástica de una capital provincial romana (siglos iii al vii), URV, Tarragona (tesis doctoral).
• PÉREZ, M., 2013, Obsessa Terrachona marithimas urbes obtinuit. L’impacte de la conquesta visigoda de Tàrraco per Euric segons les fonts escrites i l’arqueologia, Revista d’Arqueologia de Ponent 23, 237-248.
• PIÑOL, Ll., 1997, Memòria de la intervenció arqueològica al solar núm. 1-2 de la plaça Rovellat. Tarragona (Tarragonès) (octubre-novembre de 1995), MIGC, Tarragona.
• POCIÑA, C. A., 2010, Memòria d’excavació al c/ la Nau (Tarragona, Tarragonès), MIGC, Tarragona.
• RIERA, M., 2009, Enterramientos de la Antigüedad Tardía en las islas de Cabrera y Mallorca, en J. LÓPEZ QUIROGA y A. M. MARTÍNEZ TEJERA (eds.), Morir en el Mediterráneo Medieval. Actas del III Congreso Internacional de Arqueología, Arte e Historia de la Antigüedad Tardía y Alta Edad Media peninsular, 17 y 18 de diciembre de 2007, BAR Inter. Series 2001, Oxford, 99-151.
• RODÀ, I., PENSABENE, P. y DOMINGO, J. A., 2012, Columns and Rotae in Tarraco made with Granite from the Troad, en A. GUTIÉRREZ, P. LAPUENTE e I. RODÀ (eds.), Interdisciplinary Studies on Ancient Stone Proceedings of the IX Association for the Study of Marbles and Other Stones in Antiquity (ASMOSIA 2009), Tarragona, 210-227.
• SALOM, C., 2009, La arquitectura eclesiástica de Tarragona durante la antigüedad tardía, nuevas interpretaciones, Butlletí Arqueològic V 32, 685-757.
• SALVAT I BOVÉ, J., 1981, Tarragona antigua y moderna a través de su nomenclatura urbana (siglos xiii al xix), Ajuntament de Tarragona (edición facsímil).
• SÁNCHEZ REAL, J., 1990, El método en la arqueología tarraconense. Las construcciones monumentales de la Parte Alta. II. B) El foro, Butlletí Arqueològic V 12, Tarragona, 49-98.
• SÁNCHEZ, J. y REMOLÀ, J. A., 2005, Memòria d’excavació: c/ Granada, núm. 9. Tarragona (Tarragonès), MIGC, Tarragona.
• SERRA, R., 2013, La litúrgia de la Domenica in carnes tollendas en l’Oracional de Verona, en J. M. MACIAS y A. MUÑOZ (eds.), Tarraco christiana ciuitas, Documenta 24, ICAC, Tarragona, 111-122.
• TED’A, 1988-89, El pas de la via Augusta per la mansió de Tàrraco, Butlletí Arqueològic V 10-11, 126-129.
• TED’A, 1990, L’amfiteatre romà de Tarragona, la basílica visigòtica i l’església romànica, Memòries d’excavació 3, Tarragona.
• YNGUANZO, D., 2012, Control arqueològic i documentació de paraments, c/ Granada, 7, MIGC, Tarragona.
• POCIÑA, C. A., REMOLÀ, J. A., PEÑA, I. y SALOM, C., 1999, Memòria d’excavació. Plaça del Fòrum (Tarragona, Tarragonès), MIGC, Tarragona.
• REMOLÀ, J. A. y DUPRÉ, X., 1988, Memòria de les excavacions de la plaça dels Àngels (1986), MIGC, Tarragona.