Las casas de Augusta Emerita

  1. Corrales Álvarez, Álvaro 1
  1. 1 Universidad Pablo de Olavide
    info

    Universidad Pablo de Olavide

    Sevilla, España

    ROR https://ror.org/02z749649

Journal:
Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental

ISSN: 0079-8215 2339-9171

Year of publication: 2022

Volume: 53

Issue: 1

Pages: 177-201

Type: Article

More publications in: Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental

Abstract

This paper proposes to undertake a new reflection on Roman architectural models and their transmission in the case of the private houses of Augusta Emerita (Mérida, Spain), through the filter of a range of house types of Mediterranean tradition. The foundation of the colonia Augusta Emerita in the first century BC led to the assimilation of the construction typologies of residences focused on atria and peristyles, successful models tested across the Empire. From an architectural point of view, the houses of Augusta Emerita do not belong only to the Italian tradition, but present elements of different characterization.

Bibliographic References

  • ADAM, J. P., 2012, La maison romaine, H. Clair, Arlés.
  • Aiosa, S., 2017, La Casa a Peristilio 1 di Monte Iato: considerazioni per una nuova ipotesi ricostruttiva, en L. M. CaliÒ y J. Des CoUrTils (eds.), L’architettura greca in Occidente nel iii secolo a.C., Thiasos Monografie 8, «Sapienza» Università di Roma, Roma, 233-248.
  • Aiosa, S., 2018, Architettura domestica e identità. Riflessioni sul quartiere ellenisticoromano, en V. CaMiNNeCi, M. C. Parello, M. S. Rizzo y C. SoraCi (eds.), Agrigento ellenisticoromana. Coscienza identitaria e margini di autonomia, Edipuglia, Bari, 83-102.
  • AlBA, M., 2004, Arquitectura doméstica, en x. DUPrÉ (ed.), Colonia Augusta Emerita, L’Erma di Bretschneider, Roma, 67-85.
  • AlBERTi, G., 2009, La maison urbaine galloromaine en Gaule Belgique et dans les Germanies, Tesis doctoral inédita, Université de Strasbourg.
  • AlBERTi, G., 2018, La romanisation de l’habitat urbain après la conquête. L’exemple des villes de Gaule Belgique et des Germanies, Archéopages 46, 26-35.
  • ALLISON, P., 1992, The relationship between wall-decoration and room-type in Pompeian houses: a case study of the Casa della Caccia Antica, Journal of Roman Archaeology 5, 235-249.
  • ALLISON, P., 2004, Pompeian Households: An Analysis of the Material Culture, Monographs 42, University of California, Los Ángeles.
  • ÁLVAREZ, J., ÁLVAREZ, J. M. y RODRÍGUEZ, G., 1992, La casa romana de «El Pomar». Jerez de los Caballeros (Badajoz), Museo Nacional de Arte Romano, Mérida.
  • Álvarez, J. M., 1997, La influencia africana en el mosaico hispanorromano: algunas consideraciones, Anas 10, 39-50.
  • ANDersoN, M. a. y RoBiNsoN, D., 2018, House of the Surgeon, Pompeii. Excavations in the Casa del Chirurgo (VI 1, 9-10.23), Oxbow, Oxford.
  • AUverTiN, r., 2018, Habiter dans les agglomérations du nord de la Gaule (i-iiiè siècle) : Analyse architecturale de la maison romaine, Tesis doctoral inédita, Lille 2.
  • AYERBe, r., BarrieNTos, T. y PalMa, F., 2009, Los complejos forenses de Augusta Emerita, en r. aYERBE, T. BARRIENTOS y F. PALMA (eds.), El Foro de Avgvsta Emerita. Génesis y evolución de sus recintos monumentales, Anejos de Archivo Español de Arqueología LIII, CSIC, Mérida, 667-832.
  • BelTrÁN, M., 2003, La casa hispanorromana. Modelos, Bolskan 20, 13-63.
  • BERMEJO, J., 2014, Arqueología de los espacios domésticos romanos: condiciones de vida y sociedad en la Meseta nordeste durante el período imperial, Excma. Diputación Provincial de Soria, Soria.
  • BINeT, e., 1996, le site antique du « Palais des Sports » à Amiens, Revue du Nord 318, 83-96.
  • BOËTHIUS, A., 1934, Remarks on the development of domestic architecture in Rome, American Journal of Archaeology 38, 158-170.
  • BONINI, P., 2006, La casa nella Grecia romana. Forme e funzioni dello spazio privato fra i e vi secolo, Quasar, Roma.
  • BONINI, P., 2012, Aree scoperte, en F. GHeDiNi y M. aNNiBaleTTo (eds.), Atria longa patescunt. Le forme dell’abitare nella Cisalpina romana, Quasar, Roma, 45-69.
  • CAMPOS, J. M., BERMEJO, J., ARÉVALO, A., BAENA, E., BERMEJO, A., CORRALES, A., DE PAZ, M., FERNÁNDEZ, L., GARRIGUET, J. A., GONZÁLEZ, J., LEÓN-MUÑOZ, A., MARFIL, F., MORENO, E., NEIRA, L., PANZRAM, S., RUIZ, J. M., RUIZ, A., RUIZ, A., SÁNCHEZ, L. J., TOSCANO-PÉREZ, C., VAQUERIZO, D. y VIDAL-TERUEL, N. O., 2018, El mundo urbano de la Bética: breve síntesis de las ciudades de los Conventus Hispalensis y Astigitanus. Ciudades del Conventus Hispalensis, en J. M. CAMPOS y J. BERMEJO (eds.), Ciudades romanas de la provincia Baetica, Universidad de Huelva, Huelva, 29-202.
  • CANTO, A., 2017, Treinta años de reflexiones sobre la Emerita cesariana: De lo que Dión Casio nunca dijo, a la alineación astronómica de la ciudad y los auspicia de César, en T. NOGALES (ed.), Lusitania romana: del pasado al presente de la investigación, Museo Nacional de Arte Romano de Mérida, Mérida, 341-392.
  • CARAFA, P., 1998, Le domus tardo arcaiche della Sacra via e l’origine della casa italica ad atrio, en M. PEARCE y M. TOSI (eds.), Papers from the EAA Third Annual Meeting at Ravenna 1997. Vol. II: Classical and Medieval, BAR. International Series 718, Archaeopress, Oxford, 35-44.
  • CARANDINI, A., 2007, Roma. Il primo giorno, Laterza, Roma-Bari.
  • CARANDINI, A., RICCI, A. y DE VOS, M., 1982, Filosofiana, la villa di Piazza Armerina: immagine di un aristocratico romano al tempo di Costantino, Flaccovio, Palermo.
  • CHAMizo, J. J., 2006, Nuevos datos sobre la domus situada al sur del Foro de la Colonia, Mérida, Excavaciones Arqueológicas 9, 243-260.
  • CORRALES, A., 2016, La arquitectura doméstica de Augusta Emerita, Anejos de Archivo Español de Arqueología LXXVI, CSIC, Madrid.
  • CORREIA, v., 2013, A arquitectura doméstica de Conimbriga e as estruturas económicas e sociais da cidade romana, Centro de Estudos Arqueológicos das Universidades de Coimbra e Porto, DirecçãoGeral do Património Cultural, Liga de Amigos de Conimbriga, Coímbra.
  • CORTÉS, A., 2014, Clasificación tipológica de la arquitectura doméstica romana. Reflexiones a partir de las ciudades del Noreste peninsular, Pyrenae 45, 59-93.
  • DARDeNaY, a., 2018, Restituer l’espace domestique à Herculaneum grâce aux outils informatiques de reconstruction virtuelle. Enjeux et problèmes, Anabases 27, 41-51.
  • Dessales, H., 2014, Du jardin aux jardinières : l’évolution des péristyles dans l’habitat romain, en P. VAN Ossel y A. M. GUiMier (coords.), Archéologie des jardins : analyse des espaces et méthodes d’approche, Éditions Mergoil, Montagnac, 23-34.
  • DiCKMaNN, J. a., 1997, The peristyle and the transformation of domestic space in Hellenistic Pompeii, en r. LaUreNCe y a. WallaCe-HaDrill (eds.), Domestic space in the Roman world: Pompeii and beyond, Portsmouth, 121-136.
  • DUNBABIN, K. y SLATER, W., 2011, Roman dining, en M. PEACHIN (ed.), The Oxford Handbook of Social Relations in the Roman World, Oxford University Press, Oxford, 438-466.
  • ELLIS, S., 1999, Theories of circulation in Roman houses, en A. LESLIE (ed.), Theoretical Roman Archaeology and Architecture: The Third Conference Proceedings, Cruithne Press, Glasgow, 75-98.
  • FENTRESS, E., 2000, Frank Brown, Cosa, and the idea of a Roman city, en E. FENTRESS (ed.), Romanization and the city. Creation, transformations and failures, Journal of Roman Archaeology 38, Portsmouth, 11-24.
  • FERNÁNDez, P. a., 1999, La casa romana, Akal, Madrid.
  • FOSS, P., 1994, Kitchens and dining rooms at Pompeii: the spatial and social relationship of cooking to eating in the Roman household, Tesis doctoral inédita, University of Michigan.
  • GASToN, C. y Vaxelaire, l., 2006, Domus du Palais de Justice, en C. STOULLIG (dir.), De Vesontio à Besançon, Chaman Edition, Neuchâtel, 92-95.
  • GiNoUvÈs, r., 1998, Dictionnaire méthodique de l’architecture grecque et romaine. Tome III. Espaces architecturaux, bâtiments et ensembles, Collection de l’Ecole Française de Rome 84, roma.
  • Gros, P., 2001, L’architecture romaine : du début du iiie siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire. Maisons, palais, villas et tombeaux, Picard, París.
  • HELG, r., 2018, Dalla domus alla strada, dalla strada alla città. Il contributo dell’edilizia privata alla fisionomia di Pompei ed Ercolano, en M. LivaDioTTi, R. Belli, L. M. CaliÒ y G. MarTiNes (eds.), Theatroeideis. L’immagine della città, la città delle immagini, Thiasos Monografie 11/2, «Sapienza» Università di Roma, Roma, 115-126.
  • HIDALGO, R., 1998, El triclinium triconque del palatium de Córdoba, Anales de Arqueología Cordobesa 9, 273-300.
  • HIDALGO, R., 2016, La villa romana de Bruñel (Quesada, Jaén), en R. HIDALGO (ed.), Las villas romanas de la Bética, Vol. II, Universidad de Sevilla, Sevilla, 375-386.
  • HILLIER, B. y HANSON, J., 1984, The social logic of space, Cambridge University Press, Cambridge.
  • LAFON, X., 1995, Dehors ou dedans ? Le vestibulum dans les domus aristocratiques à la fin de République et au début de l’Empire, Klio 77, 405-423.
  • LARRA, M. J., 1835, Las antigüedades de Mérida. Primer artículo, Revista Mensajero 82, Madrid.
  • LARRA, M. J., 1835, Las antigüedades de Mérida. Segundo y último artículo, Revista Mensajero 91, Madrid.
  • lIPPolis, e., livaDioTTi, M. y roCCo, G., 2007, Architettura greca. Storia e monumenti del mondo della polis dalle origini al v secolo, Mondadori, Milán.
  • MAGALHÃES, F., 2013, Arquitectura doméstica em Bracara Augusta, Revista de Ciências Sociais 1, 15-32.
  • MATEOS, P., 1989, Informe sobre la intervención arqueológica realizada en el solar n.º 41-43 de la calle Sagasta (Mérida), Informe inédito (n.º de intervención 49), Departamento de Documentación del Consorcio de la Ciudad Monumental de Mérida.
  • MaTeos, P., 2006, El Foro Provincial de Augusta Emerita: un conjunto monumental de culto imperial, en P. MATEOS (ed.), El Foro Provincial de Augusta Emerita: un conjunto monumental de culto imperial, Anejos de Archivo Español de Arqueología XLII, CSIC, Madrid, 315-354.
  • MaTeos, P., 2011, Topografía y urbanismo en Augusta Emerita, en J. M. Álvarez y P. MaTeos (eds.), Actas Congreso Internacional 1910-2010. El yacimiento emeritense, Ayuntamiento de Mérida, Mérida, 127-144.
  • MaTeos, P. y Pizzo, a., 2018, El teatro y anfiteatro romanos de Augusta Emerita. Aspectos arqueológicos, cronológicos y urbanísticos, en P. MaTeos (ed.), La scaenae frons del teatro romano de Mérida, Anejos de Archivo Español de Arqueología LXXXVI, CSIC, Mérida, 13-40.
  • MÉLIDA, J. R., 1925, Catálogo Monumental de España. Provincia de Badajoz (1907-1910), Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, Madrid.
  • MORVILLEZ, E., 1993, Forme et évolution des salles de réception des grandes demeures tardives du Bassin méditerranéen occidental (ive-vie siècles), Tesis doctoral inédita, Université Paris-Sorbonne.
  • MOSTALAC, A., 1997, El programa pictórico de la estancia absidiada F de la Casa Basílica de Mérida, en R. TEJA y C. PÉREZ (eds.), Congreso Internacional: La Hispania de Teodosio, Junta de Castilla y León, Salamanca, 581-603.
  • NEVETT, L., 1997, Perceptions of domestic space in Roman Italy, en B. RAWSON y P. WEAVER (eds.), The Roman family in Italy. Status, sentiment, space, Oxford University Press, Oxford.
  • PACKER, J., 1967, Housing and Population in Imperial Ostia and Rome, Journal of Roman Studies 57/1, 80-95.
  • PALMA, F., 2005, Una posible domus, cerca del Foro de la Colonia, y su reutilización en época tardoantigua, Mérida. Excavaciones Arqueológicas 8, 247-260.
  • PEÑALVER, T., 2019, Áreas de servicio, producción y almacenaje en los espacios domésticos romanos del territorio valenciano, Pyrenae 50/2, 105-131.
  • PESANDo, F., 1987, Oikos e ktesis. La casa greca in età classica, Quasar, Perugia.
  • RIGGSBY, A., 1997, ‘Public’ and ‘private’ in Roman culture: the case of the cubiculum, Journal of Roman Archaeology 10, 36-56.
  • REBUFFAT, R., 1969, Maisons à péristyle d’Afrique du Nord : répertoire de plans publiés, Mélanges de l’École Française de Rome 81 (2), 659-724.
  • REBUFFAT, R., 1974, Maisons à péristyle d’Afrique du Nord : répertoire de plans publiés II, Mélanges de l’École Française de Rome 86 (1), 445-499.
  • RODRÍGUEZ-OLIVA, P. y BELTRÁN, J., 2016, Villa romana del Faro de Torrox (Torrox, Málaga), en R. HIDALGO (ed.), Las villas romanas de la Bética, Vol. II, Universidad de Sevilla, Sevilla, 631- 648.
  • SÁNCHEZ, P. D., 2005, Trabajo desarrollado por el Equipo de Seguimiento de Obras durante el año 2002, Mérida. Excavaciones Arqueológicas 8, 431-454.
  • SAQUeTe, J. C., 2005, Territorios y gentes en el contexto histórico de la fundación de la colonia Augusta Emerita, en T. NoGales (ed.), Augusta Emerita. Territorios, espacios, imágenes y gentes en Lusitania romana, Museo Nacional de Arte Romano, Mérida, 175-195.
  • SASTRE, I. y MAÑAS, I., 2014, Casas-factoría de época fundacional en Augusta Emerita. Una vivienda dedicada a la producción de vino, en J. M. ÁLVAREZ, T. NOGALES e I. RODÀ (eds.), Centro y periferia en el mundo clásico, Museo Nacional de Arte Romano, Mérida, 1107-1110.
  • SCOTT, R. T., 1993, The houses, en V. J. BRUNO y R. T. SCOTT (eds.), Cosa IV, University Park, American Academy in Rome Pennsylvania State University Press, 13-63.
  • THÉBERT, Y., 1987, Vida privada y arquitectura doméstica en el África romana, en P. ariÈs y G. DUBY (eds.), Historia de la vida privada. Del Imperio romano al año mil, Taurus, Madrid, 304-401.
  • URIBE, P., 2015, La arquitectura doméstica urbana y romana en el valle medio del Ebro (siglos ii a. C. iii d. C.), Aquitania 35, Burdeos.
  • VIPARD, P., 2007, Maison à péristyle et élites urbaines en Gaule sous l’Empire, Gallia 64, 227-277.
  • ViParD, P., 2009, L’habitat urbain en Gaule sous le Principat, en Y. LE BOHEC (dir.), Rome et les provinces de l’Europa occidentale jusqu’à la fin du principat : conquêtes et stratégies, Ed. du Temps, Pornic, 234-243.
  • WALLACE-HADRILL, A., 1988, The social structure of the Roman house, Papers of the British School at Rome 56, 43-97.
  • WALLACE-HADRILL, A., 1989, Patronage in Roman society: from Republic to Empire, en A. WALLACE-HADRILL (ed.), Patronage in Ancient Society, Routledge, Londres-Nueva York, 63-88.
  • WALLACE-HADRILL, A., 1994, Houses and society in Pompeii and Herculaneum, Princeton University Press, Princeton.
  • WALLACE-HADRILL, A., 2008, Rome’s Cultural Revolution, Cambridge University Press, Cambridge.
  • WALLACE-HADRILL, A., 2011, Herculaneum. Past and future, Frances Lincoln Ltd with the Packard Humanities Institute, Londres.
  • ZACCARIA, A., 1995, Spazio privato e spazio pubblico nella città romana, Collection de l’École Française de Rome 210, Roma.
  • ZACCARIA, A., 2003, More regio vivere. Il banchetto aristocratico e la casa romana di età arcaica, Quasar, Roma.