El comerç mediterrani a tarracona a les portes de l'islam (segles vii i viii dc)

Resumen

Aquesta tesi doctoral, titulada “El comerç mediterrani a Tarracona a les portes de la conquesta islàmica (segles VII-VIII dC)” neix amb la voluntat de portar a terme un estudi en profunditat de les realitats històriques, socials i econòmiques de la ciutat i el port de Tarragona, entre la desintegració política del regne visigot i la conquesta omeia. Aquesta ciutat conserva un alt grau de coneixement i desenvolupament arqueològic que permet un estudi de conjunt sintètic i rigorós de la cultura material com a punt de partida per a la seva posterior comparació amb altres ciutats mediterrànies. L’estudi té com a objectiu analitzar un conjunt d’excel·lents dipòsits ceràmics localitzats en el suburbi occidental del port de la ciutat visigoda de Tarracona. Aquesta extensa àrea (de més de 2 ha) ha estat documentada en els darrers anys, arran de diverses excavacions arqueològiques portades a terme per l’arqueologia comercial, entre els actuals carrers de Ramon i Cajal, Reial, Jaume I i Vidal i Barraquer. En aquest treball ens centrarem en una àrea més reduïda, dins la confluència dels carrers de Manuel de Falla, Felip Pedrell, de Smith, Torres Jordi i l’avinguda Vidal i Barraquer. Els resultats d’aquesta investigació representen un important pas endavant en el coneixement ceramològic de l’últim període visigòtic de Tarracona, quan la Península Ibèrica va passar a estar sota el domini omeia. Però també ofereix nous coneixements per a la investigació d’un tema complex i encara obert com és el de l’economia i el comerç de la Mediterrània occidental entre els segles VII i VIII.