Lesió i protecció de les cèl.lules beta en el trasplantament dillots pancreàtics

Laburpena

El trasplantament dillots pancreàtics pot ser una bona teràpia per els malalts amb diabetis mellitus de tipus 1, però hi ha alguns problemes que cal solventar abans que sigui un tractament estès. Un daquests problemes bàsics és la limitada disponibilitat dòrgans, així com la pèrdua de teixit trasplantat, que es produeix tant per el rebuig com per la fallida del trasplantament. Se sap que en els primers dies posteriors al trasplantament hi ha una pèrdua daproximadament el 60% de la massa beta trasplantada. També es coneix que en el primer moment després del trasplantament es produeix una reposta inflamatòria inespecífica que podria ser la responsable parcial daquesta pèrdua. Lobjectiu de lestudi ha estat el de descriure els fenòmens inflamatoris que es produeixen en lempelt en aquests primers dies. Més en concret, lexpressió de citocines inflamatòries i si lexpressió daquestes citocines estava condicionada per lestat metabòlic del receptor, així com lefecte de la inhibició de lapoptosi de les cellules beta trasplantades. Per això, es van trasplantar animals singènics amb una massa beta insuficient per a restablir la normoglucèmia i es va mesurar lexpressió de diferents citocines inflamatòries en lempelt. El primer dia després del trasplantament es produeix una resposta inflamatòria que dóna lloc a una elevada expressió dels gens de les citocines IL-1beta, IL-6, TNF-alfa i IL-10, i es manté, tot i que a nivells més baixos, durant la primera setmana del trasplantament. En aquests primers dies també es detecta en lempelt la presència de les proteïnes de IL-1beta i iNOS (principal mediador de lacció citotòxica dIL-1beta), que principalment són expressades per els macròfags de lempelt. La hiperglucèmia del receptor modifica de manera parcial la resposta inflamatòria, augmentant lexpressió de TNF-alfa, IL-6 i IL-10. Per a examinar lefecte de la inhibició de lapoptosi, es va trasplantar una massa subòptima dillots tractats amb linhibidor de les caspases z-VAD.fmk a animals hiperglucèmics. Es va poder observar com aquest tractament reduïa de manera parcial lapoptosi de les cèllules beta trasplantades i feia que la massa beta trasplantada es mantingués a llarg termini, la qual cosa es reflexava en una millor evolució metabòlica dels animals diabètics trasplantats.