Tàrraco paleocristiana. El suburbi del francolí

  1. López Vilar, Jordi
Dirigida por:
  1. Josep Guitart Duran Director/a

Universidad de defensa: Universitat Rovira i Virgili

Fecha de defensa: 19 de octubre de 2004

Tribunal:
  1. Josep Maria Gurt Esparraguera Presidente/a
  2. Eva Subías Pascual Secretario/a
  3. Jean Guyon Vocal
  4. Josep Maria Nolla Brufau Vocal
  5. Josep Maria Macias Solé Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 128880 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

La present Tesi Doctoral és el resultat de deu anys d'investigacionsdesenvolupades en torn del sector septentrional del Conjunt Paleocristià del Francolí,les excavacions d'una part del qual vaig dirigir per encàrrec del Servei Arqueològic dela Universitat Rovira i Virgili. L'extraordinària importància del jaciment va despertardes del primer moment l'interés de la comunitat científica, tant pel valor mateix de lesrestes com per la seva relació amb l'extensa necròpolis paleocristiana que al llarg dediverses campanyes havia excavat el Dr. Mn. Joan Serra i Vilaró. Malgrat l'estat generald'arrasament que presentaven les estructures i la migradesa de troballes en comparacióamb el que havia succeït en la veïna necròpolis, l'aflorament d'una sèrie deconstruccions tardoromanes entre les que destacava una singular basílica van suposaruna troballa de primer orde.He valorat que no era científic circumscriure la Tesi als límits de la nostraexcavació. És cert que les restes formen un conjunt unitari i independent de lanecròpolis de Sant Fructuós, però no es pot obviar tampoc que entre ambdós hi ha unarelació tan íntima que calia fer-hi un tractament unitari. He analitzat minuciosament lesmemòries i les publicacions globals de Serra Vilaró, així com el treball de Mª Doloresdel Amo, i m'he centrat específicament en la basílica i la gran construcció ubicada amigdia que allotja també un baptisteri. La revisió de tota aquella documentació m'hapermès replantejar punts molt importants respecte a la interpretació del temple excavatper Serra: faig una nova lectura de la planta -redefinint el transsepte i delimitant uncontraabsis-, i proposo una cronologia anterior -sobre l'any 400-, coincident doncs ambla nova basílica excavada. Es configura així per aquest moment un període esplendorósen l'edilícia cristiana de la ciutat que comporta la monumentalització del suburbi i lacreació -a nivell arquitectònic- d'un gran centre martirial. Tanmateix he inclòs elConjunt Paleocristià del Francolí dins el suburbi occidental de Tàrraco i he intentatdonar una visió de l'evolució de la topografia urbana en aquest sector de la ciutat, desdels seus inicis fins el final de l'època antiga. És en realitat una visió de caire general,perquè el volum de documentació arqueològica generada els darrers anys és ingent i amés resta inèdita en gran part. Acabo amb un darrer capítol que és un intentd'interpretació global. He adjuntat al volum de text deu annexos que el complementen.Es tracta de descripcions pormenoritzades de diversos elements com les unitatsestratigràfiques o els sepulcres, estudis sobre materials específics (epigrafia,numismàtica, escultura i restes òssies humanes), així com la informació gràfica:dibuixos del material arqueològic, fotografies i plànols.