Lucernas argelinas tipo Bussière EIV 2 en Tarraco (Hispania Tarraconensis)

  1. Rodríguez Martorell, Francesc 1
  2. Macias Solé, Josep Maria 1
  3. Lasheras Gonzalez, Ada 2
  1. 1 Institut Català d'Arqueologia Clàssica
  2. 2 Casa Velázquez, École des Hautes Etudes Hispaniques et Ibériques - Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Revista:
Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia

ISSN: 0210-3729 2174-517X

Año de publicación: 2022

Número: 54

Páginas: 221-228

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SAGVNTVM.54.21968 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia

Resumen

Presentamos un pequeño conjunto de lucernas argelinas recuperadas en estratigrafías arqueológicas del siglo V en Tarragona. La mayor parte del catálogo procede del antiguo témenos imperial y el resto del área portuária de la ciudad. Se trata de unas lucernas escasamente documentadas en Hispania y que ponen de manifiesto relaciones comerciales con la Mauritania Caesarensis.

Referencias bibliográficas

  • AQUILUÉ, X. (1992): Relaciones económicas, sociales e ideológicas entre el Norte de África y la Tarraconense en época romana. Las cerámicas de producción africana procedentes de la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.
  • BERNAL, D. (2010): Iglesia, producción y comercio en el Medite- rráneo tardoantiguo. De las ánforas a los talleres eclesiásticos, en S. Menchelli, S. Santoro, M. Pasquinucci, G. Guiducci (eds.) LRCW 3. Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean. Archaeology and Archaeometry. Comparison between western and Eastern Mediterranean, Archaeopress BAR IS 2185, Archaeopress, Oxford, 19-31.
  • Bonifay (eds.), LRFW 1. Late Roman fine wares. Solving problems of typology and chronology. A review of the evidence, debate and new contexts, Archaeopress. Roman and Late Antique Mediterranean Pottery 1. Oxford: 15-32.
  • BONIFAY, M. (2004): Études sur la céramique romaine tardive d’Afrique, Archaeopress BAR IS 1301, Oxford.
  • BONIFAY, M.; CAPELLI, C. (2016): Recherches sur l’origine des cargaisons africaines des épaves du littoral français (II): Port-Vendres 1 et Pointe de la Luque B, en D. Djoui (ed.), Histoires materialles: terre cuite, bols, métal et autres objets. Des pots et des potes: Mélanges offerts à Lucien Rivet, Éditions Mergoil, Autun, 537-550.
  • BRU, M., GARCÍA, M.; ROIG, J.F.; TEIXELL, I. (2012): Noves dades sobre les àrees residencials de la ciutat de Tàrraco, Tribuna d’Arqueologia, Barcelona, 313-335.
  • BUSSIÈRE, J. (1992): Lampes d’Algérie I. Lampes à canal courbe de Maurétanie Césarienne, Antiquités Africaines 28, Aixen-Provence, 187-222.
  • BUSSIÈRE, J. (2000): Lampes antiques d’Algérie. Monographies Instrumentum, 16. Montagnac.
  • BUSSIÈRE, J. (2007): Lampes tardives et lampes chrétiennes. Monographies Instrumentum, 35. Montagnac.
  • BUSSIÈRE, J. (2012): Production et circulation des lampes tardives d’Algerie, en L. Chrzanovski (eds.) Le Luminaire Antique. Lychnological acts 3. Actes du 3e Congrès International d’études de l’ILA Université d’Heildelberg 21-26. IX. 2009, Monographies instrumentum 44, Montagnac, 55-68.
  • DE NICOLÁS, J.C. (2017): L’abocador romà i medieval de Sa Muradeta-Es Pla de Sant Joan, indicador de la vida domèstica de Iamo, Ciutadella, part I: l’època romana i vàndala (segles I-VI). VII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears: (Maó, 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 2016). Consell Insular de Menorca.
  • DOVIS-VICENTE, C. (2001): Étude du commerce maritime au IVe siècle: cas de l’épave de la Luque B. Presses Universitaires du Septentrion, Villeneuve-d’Ascq.
  • JÁRREGA, R. (2000): Las cerámicas de importación en el noreste de la Tarraconense durante los siglos VI y VII d.C., V Reunión de Arqueología Cristiana Hispánica, (Cartagena, 16- 19 de abril de 1998), Institut d’Estudis Catalans, Universitat de Barcelona, 467-483.
  • JÁRREGA, R. (2017): Les ceràmiques romanes de la vil· la romana de Can Montagut (Marçà). Dades per a l’estudi del poblament rural romà al Priorat. Butlletí arqueològic 2016-2017, 81-139.
  • KEAY, S.J. (1984): Late Roman Amphorae in the Western Mediterranean. A tipology and economic study: the Catalan evidence. Archaeopress BAR Is 196, Oxford.
  • KEAY, S.J. (1998): African amphorae, en L. Saguì (eds.), Ceramica in Italia: V-VII secolo. Atti del Convegno in onore di John W. Hayes (Roma 1995), Biblioteca di Archeologia Medievale 14. Florencia, 141-155.
  • LASHERAS, A. (2018): El suburbi portuari de Tarraco a l’Antiguitat tardana (segles III-VIII dC), Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.
  • MACIAS, J.M. (1999): La ceràmica comuna tardoantiga a Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII), Tarragona.
  • MACIAS, J.M. (2013): La medievalización de la ciudad romana, en J.M. Macias, A. Muñoz (eds.), Tarraco christiana ciuitas, Sèrie Documenta 24, Tarragona, 123-147.
  • NAVARRO, R. (1980): Los mosaicos romanos de Tarragona, Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/ 2445/43180.
  • QUEVEDO, A. (2019): Dinámicas comerciales entre Hispania y Mauretania Caesariensis. Algunas reflexiones a partir de la evidencia cerámica (ss. I-V dC), Zephyrvs LXXXIII, Salamanca, 59-77.
  • QUEVEDO, A. (2020): Dynamiques commerciales en Maurétanie Césarienne. Quelques réflexiones sur les données de la céramique, en M.T. D’Alessio, C.M. Marchetti (eds.) RAC IN ROME. Atti della 12a Roman Archaeology Conference (2016): le sessioni di Roma, Edizioni Quasar, Roma: 229-237.
  • REMOLÀ, J.A. (2000): Las ánforas tardo-antiguas en Tárraco (Hispania Tarraconensis), Barcelona.
  • REMOLÀ, J.A.; LASHERAS, A.; PÉREZ, M. (2020): Tarraco, una base de operaciones de los ejércitos imperiales (ca. 420- 470 d.C.), en A. Carneiro, C. Neil y P. Diarte-Blasco (eds.), Urban transformations in the Late Antique West. Materials, Agents and Models, Coimbra University Press, Coimbra, 135-154.
  • REMOLÀ, J.A.; PÉREZ, M. (2013): Centcelles y el praetorium del comes Hispaniarum Asterio en Tarraco, Archivo Español de Arqueología 86, Madrid, 161-186.
  • REYNOLDS, P. (1995): Trade in the Western Mediterranean AD 400-700: the ceramic evidence. Archaeopress BAR IS 604. Oxford.
  • REYNOLDS, P. (2010): Hispania and the Roman Mediterranean, AD 100-700. Ceramics and Trade, Duckworth.
  • REYNOLDS, P.; BONIFAY, M.; CAU, M.A. (2011): Key contexts for the dating of late Roman Mediterranean fine wares: a preliminary review and seriation, en M.Á. Cau, P. Reynolds y M.
  • RODÀ, I. (2013): Los sarcófagos cristianos importados en Cartago en Tarraco. Un inventario de los manufacturados en Kadel, en M. Galinier, F. Baratte (eds.) Iconographie funérarie romaine et société: corpus antique, approches nouvelles?, Presses Universitaires de Perpignan, Perpignan, 193-202.
  • RODRÍGUEZ, F. (2020): El comerç mediterrani a Tarracona a les portes de l’Islam (segles VII-VIII dC), Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, https://www.tdx.cat/ handle/10803/670709.
  • STEFANO MANZELLA, I. (2010): Emite lucernas colatas venales icones de oficina Assenis et Donati: un esempio epigráfico di marketing antico con promozione pubblicitaria gridatta, en M. Milanese, P. Ruggeri y C. Vismara (eds.), L’Africa romana. I luoghi e le forme dei mestieri e della produzione nelle province africane, Atti del XVIII Convegno di studio Olbia, 11-14 diciembre 2008, Roma, 1501-1528.
  • TEd’A [Taller Escola d’Arqueologia] (1989): Un abocador del segle V dC en el fòrum provincial de Tàrraco, Tarragona.