Mecanismes de lesió de la cèl.lula Beta en el trasplantament singènic d'illots de Langerhans

Resumen

Una de les alternatives més atractives de futur pel tractament de la Diabetis Mellitus és el trasplantament dillots pancreàtics. La insuficient quantitat de teixit insular és un dels principals obstacles pel trasplantament dillots, a més el problema es veu agreujat per el gran nombre dillots necessaris per realitzar un trasplantament amb èxit. Sha suggerit que la presència duna inflamació no-específica en el lloc dimplantació dels illots podria ser una de les causes de la pèrdua primerenca de lempelt. Lobjectiu general fou lestudi dels fenòmens que tenen lloc en els primers dies després del trasplantament, i específicament els mecanismes de mort dels illots trasplantats, els fenòmens inflamatoris que es produeixen al lloc dimplantació dels illots i la possible contribució de lestat metabòlic del receptor. Es van trasplantar animals singènics diabètics per injecció amb estreptozotocina amb una massa beta insuficient per restaurar la normoglicèmia. Uns animals es van mantenir hiperglicèmics al llarg de lestudi i uns altres van ser tractats amb insulina i per tant van normalitzar els nivells de glicèmia. En els primers dies després del trasplantament més de la meitat de la massa beta trasplantada es va perdre malgrat les condicions òptimes del trasplantament degut a un augment de la mort cellular beta tant per processos dapoptosi com de necrosi. A més es va detectar lexpressió del gen de la IL-1beta i iNOS en illots immediatament després de laïllament i laugment de lexpressió daquests gens en empelts inicialment després del trasplantament. Laugment en lexpressió dels gens de la IL-1beta i iNOS es produí tant a animals diabètics hiperglicèmics com a animals diabètics normoglicèmics, però els animals hiperglicèmics presentaven una menor expressió dels gens de la IL-1beta i iNOS que els normoglicèmics, suggerint la possible existència duna limitació en laugment dexpressió daquests gens en els empelts exposats a hiperglicèmia. Per tant en els primers dies després del trasplantament hem demostrat la presència duna important pèrdua de massa beta que podria contribuir a que sigui necessària una major quantitat dillots a trasplantar. La detecció de lexpressió dels gens de la IL-1beta i iNOS en els empelts en aquests primers dies després del trasplantament indicaria la presència dun procés inflamatori en el lloc dimplantació dels illots que podria jugar un paper en laugment de lapoptosi i necrosi detectada. Una de les alternatives més atractives de futur pel tractament de la Diabetis Mellitus és el trasplantament dillots pancreàtics. La insuficient quantitat de teixit insular és un dels principals obstacles pel trasplantament dillots, a més el problema es veu agreujat per el gran nombre dillots necessaris per realitzar un trasplantament amb èxit. Sha suggerit que la presència duna inflamació no-específica en el lloc dimplantació dels illots podria ser una de les causes de la pèrdua primerenca de lempelt. Lobjectiu general fou lestudi dels fenòmens que tenen lloc en els primers dies després del trasplantament, i específicament els mecanismes de mort dels illots trasplantats, els fenòmens inflamatoris que es produeixen al lloc dimplantació dels illots i la possible contribució de lestat metabòlic del receptor. Es van trasplantar animals singènics diabètics per injecció amb estreptozotocina amb una massa beta insuficient per restaurar la normoglicèmia. Uns animals es van mantenir hiperglicèmics al llarg de lestudi i uns altres van ser tractats amb insulina i per tant van normalitzar els nivells de glicèmia. En els primers dies després del trasplantament més de la meitat de la massa beta trasplantada es va perdre malgrat les condicions òptimes del trasplantament degut a un augment de la mort cellular beta tant per processos dapoptosi com de necrosi. A més es va detectar lexpressió del gen de la IL-1beta i iNOS en illots immediatament després de laïllament i laugment de lexpressió daquests gens en empelts inicialment després del trasplantament. Laugment en lexpressió dels gens de la IL-1beta i iNOS es produí tant a animals diabètics hiperglicèmics com a animals diabètics normoglicèmics, però els animals hiperglicèmics presentaven una menor expressió dels gens de la IL-1beta i iNOS que els normoglicèmics, suggerint la possible existència duna limitació en laugment dexpressió daquests gens en els empelts exposats a hiperglicèmia. Per tant en els primers dies després del trasplantament hem demostrat la presència duna important pèrdua de massa beta que podria contribuir a que sigui necessària una major quantitat dillots a trasplantar. La detecció de lexpressió dels gens de la IL-1beta i iNOS en els empelts en aquests primers dies després del trasplantament indicaria la presència dun procés inflamatori en el lloc dimplantació dels illots que podria jugar un paper en laugment de lapoptosi i necrosi detectada.