Una aproximació fenomenològica multisensorial al món funerari a Mallorca durant el posttalaiòtic (550-123 a.C.)

Resum

En aquesta tesi doctoral s'estudia el món funerari posttalaiòtic (550- 123 AC) des d'una aproximació fenomenològica i multisensorial. Partint de l'anàlisi de tres jaciments funeraris clau de la segona edat del ferro mallorquina, així com de la revisió d'altres necròpolis significatives d'aquesta època s'ofereix una nova interpretació de les pràctiques funeràries que es generaren durant aquesta etapa de la prehistòria de Mallorca. El treball s'ha organitzat en tres parts i en vuit capítols. En la primera part, que inclou els capítols 1, 2 i 3, es presenta la proposta interpretativa i es delimita el marc cronocultural del període estudiat. La segona part, és a dir, els capítols 4 i 5, es centra en l'anàlisi descriptiva i interpretativa dels tres casos d'estudi per, posteriorment, oferir una interpretació de les pràctiques funeràries documentades en aquestes necròpolis. Finalment, en la tercera part, que inclou els capítols 6, 7 i 8, s'analitzen altres jaciments funeraris des d'una aproximació multisensorial i es presenten els resultats en relació a les activitats i experiències sensorials, emocionals i mnemòniques que es generaren des de la mort d'algun membre de la comunitat fins a la sortida de l'espai funerari. La detallada investigació de les necròpolis de cova Monja, Son Maimó i Ca's Santamarier, així com l'estudi bibliogràfic d'altres tretze jaciments mostra com el món funerari del posttalaiòtic es caracteritza per la diversitat d'enterraments i la complexitat de les pràctiques associades que es desenvoluparen. Concretament, les activitats d'ornamentació dels cossos, la processó i entrada en els espais funeraris, les implicacions dels contenidors funeraris, el paper dels objectes d'acompanyament, el consum ritualitzat, la sonortitat ritualitzada, el cinetisme ritualitzat, el component olfactiu de les activitats i l'aparició d'especialistes rituals. Si bé, aquesta complexitat va més enllà dels tipus d'enterraments i de la forma en què es tractaren els cossos, inclús més enllà dels mecanismes d'individualització de difunts dins de contenidors. Els vius tingueren un rol important en el desenvolupament de tota una sèrie de pràctiques destinades a proporcionar una bona mort als difunts, aspecte que alhora, incloïa als propis vius, que es veieren immersos en la multisensorialitat de les actuacions, espais, objectes i persones. Així mateix, s'observen també diferències entre els tres tipus d'enterraments, aspecte que reforça la idea de diversitat i variabilitat regional durant el posttalaiòtic. El treball realitzat en aquesta tesi estandarditza, complementa i enriqueix el coneixement que es tenia sobre els materials i dinàmiques de les necròpolis estudiades, així com sobre el món funerari posttalaiòtic. En aquest sentit, es posa de manifest la importància social dels morts i la rellevància del darrer contacte físic i sensorial entre vius i morts, i entre vius i objectes. També es demostra que, en relació als espais, es seleccionen indrets carregats de significat a partir dels quals es generen mecanismes sensorials i mnemònics, com el lligam amb comunitats passades, la creació d'un sentit de pertinença i la intensificació del sentit de lloc a partir de la fenomenologia dels espais. Alhora, es veu com la bona mort i la negociació i interacció entre persones s'aconsegueix a través realització de tota una sèrie d'activitats multisensorials i ritualitzades. Amb la nostra proposta el món funerari deixa de ser un concepte enfocat en els aixovars i en els morts per passar a ser analitzat des d'una vessant pràctica protagonitzada per les persones i per les seves activitats i experiències funeràries. Així doncs, la investigació no s'ha aturat en l'anàlisi i millor coneixement de la materialitat, sinó que aquest s'ha constituït com a punt de partida per comprendre i evocar de quina manera els habitants de la Mallorca posttalaiòtica visqueren la mort.