Transició socioecològica dels agroecosistemes a Mallorca. Canvi d'usos del sòl, ecologia del paisatge i balanços energètics (1860-2012)

Resum

Aquesta Tesi Doctoral analitza la transició socioecològica dels agroecosistemes de Mallorca, i les forces motores del canvi, a través de la reconstrucció històrica dels balanços energètics i dels usos del sòl. La recerca parteix d'una contextualització en el llarg termini, reinterpretant les ruptures socioecològiques ocorregudes. S'inicia amb la colonització catalana i la instauració d'una estructura de classes basada en el latifundi i el sotmetiment de la pagesia, que va determinar l'entrada al capitalisme agrari de l'edat moderna. Posteriorment, s'estudia el canvi que suposà la fallida de la gran propietat i l'avenç de la petita propietat pagesa entre finals del segle XIX i mitjans del XX. A partir d'aquell tombant, amb l'arribada del turisme de masses es donà a l'illa un procés de marginació del sector agrari que ha conduït al seu desmembrament, però paradoxalment també ha permès conservar una herència biocultural que està facilitant la reconversió cap a l'agricultura ecològica. Un cop establertes les principals etapes de la transició socioecològica de l'agricultura mallorquina, la recerca continua aprofundint en l'anàlisi dels agroecosistemes des de dues òptiques complementàries per a tres talls de temps representatius de tres sistemes agraris diferenciats: el del predomini de la gran propietat a mitjan segle XIX (1850-1860), el de l'agricultura familiar pagesa de mitjan segle XX (1956), i en darrer terme, el de l'agricultura convencional de principis de segle XXI (2012). L'estudi procedeix amb l'aixecament cartogràfic de les cobertes i usos del sòl a tres escales regional, local i paisatge-, i l'aplicació de mètriques del paisatge, amb l'objectiu d'explorar l'evolució de la seva estructura i funcionalitat ecològica. En aquesta part de la tesi doctoral es demostra la utilitat de transferir el concepte de pertorbació-complexitat intermèdia als paisatges culturals mediterranis, i com l'agricultura tradicional genera un mosaic agroforestal heterogeni de gran interès com a instrument de conservació. La darrera part de la recerca reconstrueix els balanços energètics dels agroecosistemes del municipi de Manacor, un territori que pot considerar-se representatiu de tota l'illa per la seva extensió i diversitat biogeogràfica, a través de la quantificació dels fluxos energètics i indicadors multi-EROI (Energy Return on Investment) des d'una perspectiva biofísica circular. Els resultats confirmen com l'estructura de la propietat ha condicionat la gestió de la terra i demés recursos, i com el trànsit d'una agricultura de base orgànica a una de base fòssil ha fet minvar els retorns energètics de l'agroecosistema posant en risc la reproducció dels seus béns fons. Emperò, i a diferència d'altres territoris, l'adopció parcial de les tècniques de l'agricultura convencional ha provocat la permanència (precària) d'un patrimoni biocultural que pot ser un important recurs per al present i el futur.