Alqueries andalusines a MenorcaCriteris d’assentament i organització dels habitatges

  1. Helena Kirchner 1
  2. Amalia Pérez-Juez 2
  3. Alexander J. Smith 3
  4. Kathleen M. Forste 4
  1. 1 Universitat Autònoma de Barcelona
    info

    Universitat Autònoma de Barcelona

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/052g8jq94

  2. 2 Boston University
    info

    Boston University

    Boston, Estados Unidos

    ROR https://ror.org/05qwgg493

  3. 3 SUNY Brockport
  4. 4 Brown University
    info

    Brown University

    Providence, Estados Unidos

    ROR https://ror.org/05gq02987

Mostrar afiliaciones +
Revista:
Revista de Menorca

ISSN: 0211-4550,  2659-4544

Año de publicación: 2023

Número: 102

Páginas: 183-205

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Revista de Menorca

Resumen

La gran majoria d’assentaments tribals i clànics immigrats a les illes procedien d’al-Andalus i es van instal·lar en una fase successiva a la conquesta de les illes realitzada per ʿIsam al- Ḫawlāni, el 902 dC. En aquest estudi es pretén mostrar, a partir de les excavacions realitzades en dos jaciments talaiòtics menorquins, Torre d’en Galmés i Torrepetxina, com grups pagesos andalusins es van establir entre les runes prehistòriques i van crear unes agrupacions de cases seguint en bona mesura l’estructura característica de la casa islàmica.

Referencias bibliográficas

  • Albero, D. 2011. «Primeras aproximaciones a la organización del espacio rural durante época islámica (902-1229) en Qalbiyan (S-O de Mallorca)». Arqueología y territorio medieval 18: 145-167
  • Barceló, M. 2001. «Immigration berbère et établissements paysans dans l’île d’Eivissa, 902-1235: à la recherche de la logique de la construction d’une nouvelle société». A Castrum VII. Zones côtières et plaines littorales dans le monde méditerranée au Moyen Âge: défense, peuplement, mise en valeur, 291-321. Rome / Madrid: Casa de Velázquez.
  • Barceló, M. & Retamero, F. (Eds.). 2005. Els barrancs tancats. L’ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina. Maó: Institut d’Estudis Menorquins.
  • Castellsagué, G. 2021. Les cases d’al-Andalus. Tipus i evolució. Un assaig d’interpretació. Treball de Final de Màster, Universitat Autònoma de Barcelona (inèdit).
  • Costa, C. & Fernández Gómez, J.H. 1985. Les Pitiüses a l’època musulmana.Exposició. Eivissa: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear.
  • Deyà, J. & Galera, P. 2013. «L’entorn arqueològic d’Almallutx, una projecció a escala de la seqüència d’ocupació humana de l’illa de Mallorca. Presentació i perspectives de futur. Dins M. Riera Rullan and J. Cardell (Eds.), V Jornades d’arqueologia de les Illes Balears, 241-347. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.
  • Fernández Gómez, J.H. 2001, «Esbarrada, sa penya». Dins Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, vol 5, 208. Eivissa: Consell d’Eivissa.
  • Garcia Amengual, E., Guerrero Ayuso, V., Calvo Trias, M., Garcia Rosselló, J. & Garcias Maas, P. 2011. «La torre III del Puig de Sa Morisca. avance de las campañas de excavación 2005-2007». Dins J. Gual (coord.), III Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, 175-187. Maó: Consell Insular de Menorca.
  • González, E. 2000. La ceràmica baixmedieval decorada en verd i manganès a Catalunya. Un estat de la qüestió. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
  • Kirchner, H. 2002. La Ceràmica de Yábisa. Catèleg i Estudi dels Fons del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. Eivissa: Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.
  • Kirchner, H. 2009. «Original design, tribal management and modifications in Medieval hydraulic systems in the Balearic Islands (Spain) ». Wo rl d Archaeology 41/1, 148-165.
  • Kirchner, H. 2014: «L’alqueria islàmica de Torrepetxina (Menorca, Balears)». Dins M. Riera Rullan & J. Cardell (Coords.), V Jornades d’arqueologia de les Illes Balears, 249-254. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.
  • Kirchner, H. & Retamero F. 2016. «Becoming islanders. Migration and settlement in the Balearic Islands (10th-13th centuries) ». Dins F. Retamero, I. Schjellerup & A. Davies (Eds): Agricultural and pastoral landscapes in pre-industrial society. Choices, stability and change. EARTH 3, 57-78. Oxford / Philadelphia: Oxbow Books.
  • Gutiérrez Lloret, S. 2012. «Gramática de la casa. Perspectivas de análisis arqueológico de los espacios domésticos medievales en la península Ibérica (siglos VII-xiii)». Arqueología de la Arquitectura 9: 141-166
  • .Lirola, J. 1993. El poder naval de Al-Andalus en la época del Califato Omeya. Granada: Universidad de Granada.
  • Micol, M. & Salas, M. 2012. «Seguiment arqueològic en el centre de Manacor. Evidències de la trama urbana des d’època islàmica». Dins M. Riera Rullan (coord.),IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, 187-191. Eivissa: Vessants, Arqueologia i Cultura SL,
  • Monreal, L. & Barrachina, J. 1983. El castell de Llinars del Vallès. Un casal noble a la Catalunya del segle xv. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Ortega, J.; Piera, A. 2001. «Sobre las zonas de residencia de las comunidades campesinas andalusíes: el caso de Binigemor en Manûrqa». Revista de Menorca 85-II: 11-55.
  • Pérez-Juez, A., Smith, A. J. & Planas, M. 2021. «La ocupación andalusí del yacimiento talayótico Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca) ». Pyrenae52/1: 227-252.
  • Pérez-Juez, A.& Sintes, E. 2022. «Manûrqa: Islamic Medieval Archaeology in the Balearic Island of Menorca, Spain. Is it condemned to damnatio memoriae?» Dins C. Duckworth & D. Govantes-Edwards (Eds.), Archaeology, Politics and Islamicate Cultural Heritage in Europe, 99-108. Monographs in Islamic Archaeology. Sheffield: Equinox Publishing Ltd.
  • Plantalamor, L. & Sastre, J. 2013. «Estudi de les ceràmiques islàmiques trobades a l’estació arqueològica de Cornia (Maó, Menorca)». Dins M. Riera Rullan & J. Cardell (Coords.), V Jornades d’Arqueologia de les Balears, 255-266. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.
  • Ramon, J; Colomar, M. 2010. «El recinte fortificat de l’edat del bronze i l’habitatge andalusí de sa Cala (La Mola, Formentera)». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 28, 139- 166
  • Retamero F. & Moll, B. 2010. «Los espacios agrícolas de Madîna Manûrqa (Ciutadella de Menorca). Siglos x-xiii». Dins H. Kirchner, ed., Por una arqueología agraria: perpectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, 95-106. Oxford: Archeopress.
  • Riera Frau, M.M. & Rosselló Bordoy, G. 1995. «El nivel andalusí de la sala hipòstila del poblat talaiòtic d’Hospitalet (Manacor/Mallorca)». Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 51, 289-292.
  • Riera Frau, M.M., Riera Rullan, M. & Rosselló Bordoy, G. 2002. «Estudio preliminar del conjunto cerámico de época islámica». Dins Die Frühchristliche anlage von son Fadrinet (Campos, Mallorca), Madrider Mitteilungen 44, 293-295.
  • Rosselló Bordoy, G. & Camps Coll, J. 1972. Excavaciones en el complejo noreste de Es Figueral de Son Real (Santa Margarita, Mallorca). Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia. Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas.
  • Sitjes, E. 2006. «Inventario y tipología de sistemas hidráulicos de al-Andalus». Arqueología Espacial 26, 263-291.
Fuente de los datos: Dialnet