Variables psicológicas comunes en la violencia escolar entre iguales y la violencia filio-parentalun estudio cualitativo

  1. Alejandra Castañeda-de la Paz
  2. Gonzalo del Moral-Arroyo
  3. Cristian Suárez-Relinque
Revista:
Criminalidad

ISSN: 1794-3108

Año de publicación: 2017

Volumen: 59

Número: 3

Páginas: 141-152

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Criminalidad

Resumen

Resumen Objetivo: conocer de manera conjunta la influencia que, sobre la Violencia Escolar (VE) y la Violencia Filio-Parental (VFP), ejercen ciertos indicadores de ajuste individual (empatía y autoestima) y de tipo social (estatus social y relación con los iguales). Método: se llevó a cabo un estudio cualitativo con adolescentes, padres, profesorado y técnicos de centros de menores. Resultados: para la mayoría de los sujetos participantes, los acosadores/agresores de ambos estudios presentan baja autoestima y dificultades empáticas. Sin embargo, la VE proporciona estatus y aceptación social por parte del grupo de pares, mientras que la VFP genera rechazo, por lo que tiende a mantenerse oculta. Conclusiones: los agresores hacia los progenitores buscan la aceptación de los pares a través de conductas violentas en el entorno escolar, un aspecto que daría lugar a que coexistan al mismo tiempo las conductas de agresión en los ámbitos familiar y escolar.

Referencias bibliográficas

  • Allison, S. T. (2015). Hero worship: The elevation of the human spirit. Journal for the Theory of Social Behaviour. 46. 187-210
  • Amador, M. (2014). La migración interna de las mujeres indígenas: la mujer náhuatl. Universidad Pablo de Olavide. Sevilla.
  • Bobic, N.. (2004). Adolescent violence towards parents. Australian Domestic and Family Violence Clearinghouse.
  • Bronfenbrenner, U. (1979). The ecology of human development: Experiments by nature and design. American Psychologist. 32. 513
  • Calvete, E., Orue, I. (2013). Child-to-parent violence: Emotional and behavioral predictors. Journal of Interpersonal Violence. 28. 755
  • Calvete, E., Orue, I. (2011). Violencia filio-parental en la adolescencia: rasgos contextuales y personales. Infancia y Aprendizaje. 34. 349
  • Castañeda, A., Garrido-Fernández, M. (2012). Menores con conducta de maltrato hacia los progenitores: un estudio de personalidad y estilos de socialización. Revista de Psicología Social. 27. 157
  • Cerezo, F. (2009). Bullying: análisis de la situación en las aulas españolas. International Journal of Psychology and Psychological Therapy. 9. 367
  • Cerezo, F. (2010). Social status, gender, classroom climate and bullying among adolescents pupils. Anales de Psicología. 26. 137
  • Cottrell, B. (2004). Adolescent-to-parent abuse: A qualitative overview of common themes. Journal of family Issues. 25. 1072
  • Creswell, J. W. (2000). Determining validity in qualitative inquiry. Theory into practice. 39.
  • Del Moral. La categorización familiar en la fase de codificación axial: una propuesta práctica. Publicaciones UPO. Sevilla.
  • (2007). Violencia escolar: el maltrato entre iguales en la educación secundaria obligatoria, 1999-2006. Ministerio de Educación y Cultura. Madrid.
  • Denzin, N. K. (1978). The research act: A theoretical introduction to research methods. Aldine Transaction. New Brunswick, NJ.
  • Emler, N. (2001). Self-esteem: The costs and causes of low self-worth. Joseph Rowntree Foundation. York.
  • Estévez, E., Inglés, C. J., Emler, N. P., Martínez-Monteagudo, M. C. (2012). Análisis de la relación entre la victimización y la violencia escolar: el rol de la reputación antisocial. Psychosocial Intervention. 21. 53-65
  • Estévez, E., Martínez, B, Musitu, G. (2007). Un análisis de la autoestima en adolescentes agresores y víctimas de bullying. Infocop.
  • Franco, Z. E., Blau, K. (2011). Review of General Psychology. Advance online publication.
  • Garaigordobil, M., Martínez-Valderrey, V. (2013). Autoestima, empatía y conducta agresiva en adolescentes víctimas de bullying presencial. European Journal of Investigation in Health, Psychology and Education. 1. 29-40
  • Garrido, V. (2006). Los hijos tiranos: el síndrome del emperador. Ariel. Barcelona.
  • Ibabe, I. (2011). ¿Hasta qué punto la violencia filio-parental es bidireccional?. Anales de Psicología. 27. 265
  • Ibabe, I., Jaureguizar, J, Díaz, O. (2007). Violencia filio-parental: Conductas violentas de jóvenes hacia sus padres. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Vitoria.
  • Jiménez, T. I., Moreno, D., Murgui, S. (2008). Factores psicosociales relacionados con el estatus social del alumno en el aula: el rol de la reputación social, la amistad, la conducta violenta y la relación con el profesor. International Journal of Psychology and Psychological Therapy. 8. 227
  • Jiménez, T. I., Estévez, E., Musitu, G. (2007). Comunicación familiar y comportamientos delictivos en la adolescencia: el doble rol mediador de la autoestima. Revista Latinoamericana de Psicología. 39. 473
  • Jolliffe, D. (2003). Empathy and offending: A systematic review and metaanalysis. Aggression and Violent Behaviour. 9. 441
  • Juvonen, J, Galván, A, Prinstein, M. J., Dodge, K. A.. (2008). Peer influence in involuntary social groups: Lessons from research on bullying. Guilford Press. New York.
  • Kethineni, S. (2004). Youth on parent violence in a central Illinois county. Youth Violence and Juvenile Justice. 2. 374
  • Kratcoski, P. (1985). Youth violence directed toward significant others. Journal of Adolescence. 8. 145
  • Krueger, R. (1991). Los grupos de discusión. Editorial Pirámide. Madrid.
  • Ladd, G. W. (2002). Identifying victims of peer aggression from early to middle childhood: analysis of cross-informant data for concordance, estimation of relational adjustment, prevalence of victimization, and characteristics of identified victims. Psychological assessment. 14. 74-96
  • Martínez, B., Murgui, S., Musitu, G. (2009). El rol del apoyo parental, las actitudes hacia la escuela y la autoestima en la violencia escolar en adolescentes. International Journal of Clinical and Health Psychology. 8. 679
  • Mayeux, L. (2008). It’s not just being popular, it’s knowing it, too: The role of self-perceptions of status in the associations between peer status and aggression. Social Development. 17. 871
  • Miller, P. (1988). The relation of empathy to aggressive and externalizing/antisocial behavior. Psychological Bulletin. 103. 324
  • Monks, C. P, Coyne, I. (2011). Bullying in Different Contexts. University Press. Cambridge.
  • Muñoz, J. M., Carreras, M. R. (2004). Aproximación al estudio de las actitudes y estrategias de pensamiento social y su relación con los comportamientos disruptivos en el aula en la educación secundaria. Anales de Psicología. 20. 81-91
  • Musitu, G., Estévez, E, Jiménez, T. (2010). Funcionamiento familiar, convivencia y ajuste en hijos adolescentes. Fundación Acción Familiar. Madrid.
  • Pagani, L. S., Larocque, D., Vitaro, F., Tremblay, R. E. (2003). Verbal and physical abuse toward mothers: the role of family configuration, environment, and coping strategies. Journal of Youth and Adolescence. 32. 215
  • Paulson, M. J., Coombs, R. H.. (1990). Youth who physically assault their parents. Journal of Family Violence. 5. 121
  • Pellegrini, A. D., Bartini, M. (1999). School bullies, victims, and aggressive victims: Factors relating to group affiliation and victimization in early adolescence. Journal of Educational Psychology. 91. 216
  • Roperti, E. (2006). Padres víctimas, hijos maltratadores. Pautas para controlar y erradicar la violencia en los adolescentes. Espasa Calpe. Madrid.
  • Salmivalli, C, Peets, K. (2009). Bullies, victims, and bully-victim relationships in middle childhood and early adolescence. Guilford Press. New York.
  • Sánchez, C. (2011). Estatus social de los sujetos implicados en bullying. Elementos para la mejora de la convivencia en el aula. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía. 22. 137
  • Sempere, M., Losa, B., Pérez, M., Esteve, G, Cerdá, M. (2005). Estudio cualitativo de menores y jóvenes con medidas de internamiento por delitos de violencia intrafamiliar. Àmbit social i criminològic. Centre D`Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
  • Strauss, A, Corbin, J. (1998). Basics of qualitative research: techniques and procedures for developing grounded theory (2nd Edition). SAGE Publications. Thousand Oaks, CA.
  • Suárez, C., del Moral, G. (2013). Consejos prácticos para escribir un artículo cualitativo publicable en Psicología. Psychosocial Intervention. 22. 71
  • Sutherland, I. (2001). Social dimensions of adolescent substance use. Addiction. 96. 445
  • Swearer, S., Espelage, D., Vaillancourt, T. (2010). What can be done about school bullying?: Linking research to educational practice. Educational Researcher. 39. 38-47
  • Thomas, D. R. (2003). A general inductive approach for analysing qualitative evaluation data. American Journal of Evaluation. 27. 237
  • Van Der Schoot, R., Van Der Velden, F., Boomb, J. (2010). Can at-risk young adolescents be popular and anti-social? Sociometric status groups, anti-social behaviour, gender and ethnic background. Journal of Adolescence. 33. 583
  • Zapert, K., Snow, D. L. (2002). Patterns of substance use in early through late adolescence. American Journal of Community Psychology. 30. 835