Modelo pedagógico para la Facultad de Estudios Virtuales de la Universidad Adventista del Plata

Resumen

El treball que es presenta a continuació descriu el model pedagògic virtual que s’ha creat com a resultat de la tesi doctoral en Tecnologia Educativa: E-learning i Gestió del Coneixement de la Universitat de les Illes Balears d’Espanya. El model pedagògic obtingut serà aplicat a la Universidad Adventista del Plata (UAP), concretament a la Escuela de Estudios Virtuales (EEVi) Contingut de l’investigació El model pedagògic virtual s’ha duit a terme a partir del model instruccional ADDIE amb les etapes d’anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i avaluació. S’ha tingut en compte el model pedagògic de la universitat per a la modalitat presencial, les teories de l’aprenentatge existents, les postures teòriques d’experts, els models pedagògics d’altres universitats amb educació virtual i el model presentat pel Grup de Tecnologia Educativa de la Universitat de les Illes Balears. Amb aquesta informació es va definir el model pedagògic el qual té a l’alumne com a centre del procés educatiu i després en cercles concèntrics es van definir les dimensions organitzatives, pedagògiques i tecnològiques, així com els elements que les composen, els quals són els següents: Organitzativa: grau de vitrualització, nivell de dependència, modalitat formativa, finançament del projecte, destinataris de la formació, acords i convenis, flexibilitat, distribució dels materials, tipologia dels cursos, quantitat de cursos, infraestructura tecnològica, característiques de la institució i estratègies d’integració de les TIC. Pedagògica: tipus de comunicació, infraestructura tecnològica, tipus de materials, distribució dels materials, metodologia, grau de virtualització, modalitat formativa, rol de l’estudiant i del professor, flexibilitat, tipus de cursos, destinataris de la formació, tipus d’avaluació dels aprenentatges i finançament del projecte. Tecnològica: infraestructura tecnològica, materials digitals, coneixements tecnològics dels usuaris, tipus de comunicació, integració de les TIC i distribució dels materials. A més de la infraestructura tecnològica es detalla com ha de ser implementada i els criteris de qualitat. Es varen definir els actors intervinents juntament amd els seus perfils i rols. Amb l’objectiu de provar la dimensió pedagògica i els seus elements constitutius es va dissenyar un curs utilitzant els elements de les tres dimensions i se va impartir a un grup d’estudiants universitaris. Conclusió Després d’haver aplicat el model pedagògic amb el curs prototip: Introducció a l’Educació Virtual i realitzada una enquesta de satisfacció als estudiants, se va sol·licitar a un grup d’experts que avaluessin el curs mitjançant l’instrument A.D.E.C.U.R. i es va entrevistar a un grup d’informants claus. Aixó ens va permetre arribar a la conclusió, que tant els estudiants com els experts i els informants han avaluat l’experiència amb un valor molt similar. Els estudiants van proporcionar un 88,4% de satisfacció i l’avaluació dels experts va ser d’un 91,05%, essent la diferència entre ambdós de 2,65%. Per tant, es pot afirmar que els dos grups van avaluar el curs amb valors similars i tot dos amb valors molt positius. En canvi l'apreciació dels informants va ser qualitativa i es pot considerar com a molt bona. D’acord al que s’ha dit anteriorment es pot inferir que el model pedagògic proposat és factible de ser implementat.