Las Tres Europas frente a la encrucijada genómica

  1. Manuel López Baroni
Revista:
Revista de bioética y derecho: publicación del Máster en bioética y derecho

ISSN: 1886-5887

Any de publicació: 2019

Número: 47

Pàgines: 77-92

Tipus: Article

Altres publicacions en: Revista de bioética y derecho: publicación del Máster en bioética y derecho

Resum

La recent acceleració de les recerques en enginyeria genètica ha situat a Europa en una aporia de difícil solució. D'una banda, es troba enmig de dos blocs contendents, la Xina i els Estats Units, en una reedició de la Guerra Freda, només que amb la biotecnologia com a mecanisme de dominació; d'un altre, Europa es troba institucionalment fraccionada en tres entitats superposades, el Consell d'Europa, la Unió Europea i l'Oficina Europea de Patents, amb diferències notables quant a legitimitat democràtica i a eficàcia normativa. Doncs bé, no volem renunciar a determinats valors, tot i que suposi no poder seguir el ritme de la Xina o dels Estats Units; però si no ho fem, correm el risc de ser objecte d'una forma de colonialisme molt diferent a la que hem observat en els segles precedents.

Referències bibliogràfiques

  • ANSEDE, Manuel (2018): “Modifican ADN de pacientes ciegos con tecnología CRISPR”. El País. 20 Dic.
  • CASADO, María (2001): “A propósito de la clonación de seres humanos”. En CAMBRÓN INFANTE, Ascensión (coord.): Reproducción asistida: promesas, normas y realidad. Trotta. Pp. 211-228.
  • CYRANOSKI, David. (2019). “Russian biologist plans more CRISPR-edited babies”. Nature. 10/06.
  • DE MIGUEL, Beriain; LAZCOZ, Guillermo (2018). “El convenio de Oviedo, veinte años después de su firma. Algunas sugerencias de enmienda”. Quaestio Iuris. Vol. 11, nº 01. Pp. 445-460.
  • BELLVER CAPELLA, Vicente, (2008): “Los Diez Primeros Años del Convenio Europeo sobre Derechos Humanos y Biomedicina: Reflexiones y Valoración”. Cuadernos de Bioética, XIX (3). Pp. 401–421.
  • LÓPEZ BARONI, Manuel Jesús (2018): “El criterio de demarcación de las biopatentes”. Anales de la Cátedra Francisco Suárez. Nº 52. Pp. 131-153.
  • LÓPEZ BARONI, Manuel; MARFANY, Gemma; DE LECUONA, Itziar; CORCOY, Mirentxu; BOADA, Montse; ROYES, Albert; SANTALÓ, Josep; CASADO, María (2017): “La edición genómica aplicada a seres humanos: aspectos éticos, jurídicos y sociales”. Revista de Derecho y Genoma Humano. Número 46. Pp. 317-340.
  • LUNA, Florencia (2019) “Edición genética y responsabilidad”. Revista de Bioética y Derecho. Número 47.
  • MONTOLIU, Lluis (2018): Editando genes: recorta, pega y colorea. Las maravillosas herramientas CRISPR. NDP SL.
  • MONTOLIU, Lluis (2018): “Europa vuelve a perder el tren del progreso y la innovación”, El País.
  • REGALADO, Antonio (2018): “Rewriting Life. Exclusive: Chinese scientist are creating CRISPR babies.” MIT TechnologyReview. November, 25.
  • SANTALÓ, Josep. (coords); CASADO, María (coords); BOADA, Montse; CORCOY, Mirentxu; DE LECUONA, Itziar; LÓPEZ BARONI, Manuel; MARFANY, Gemma; ROYES, Albert, 2016. Documento sobre Bioética y Edición Genómica en humanos. Observatorio de Bioética y Derecho. Universidad de Barcelona.
  • WANG, Chen, XIAOMEI, Zhai; ZHANG, xinqing, LI, Limin, WANG, Jianwei; LIU De-pei. On behalf of Chinese Academy of Medical Science (2018): “Gene-edited babies: Chinese Academy of Medical Sciences´ response and action” The Lancet. December 03.
  • ZHANG Boli; CHEN, Zuoning; YI, Jian; TANG Haiying; WANG, Chen (2018): “Chinese Academy on Engineering calls for actions on the birth of gene-edited infants”. The Lancet. December 03.