La ocupación andalusí del yacimiento talayótico Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca)

  1. Pérez-Juez, Amalia 1
  2. Smith, Alexander J. 2
  3. Planas, Mercedes 3
  1. 1 Boston University
    info

    Boston University

    Boston, Estados Unidos

    ROR https://ror.org/05qwgg493

  2. 2 SUNY Brockport
  3. 3 Souterrain Archaeological Services
Revista:
Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental

ISSN: 0079-8215 2339-9171

Año de publicación: 2021

Volumen: 52

Número: 1

Páginas: 227-252

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental

Resumen

El periodo andalusí de la isla de Menorca duró casi cuatro siglos (903-1287 AD). El impacto sobre el territorio fue enorme debido, entre otros, a la explotación agrícola de los barrancos y la reocupación de los yacimientos talayóticos. Estos asentamientos de la Edad del Hierro ofrecían condiciones ideales: materias primas, ubicación cercana a zonas de cultivo y construcciones para actividades diversas. Este artículo presenta los resultados del estudio sobre la reocupación andalusí del yacimiento de Torre d’en Galmés (Alaior, Menorca) y propone una metodología de análisis diacrónico del sitio, para conocer mejor su uso en época medieval y determinar, en lo posible, el urbanismo talayótico en el primer milenio BC.

Referencias bibliográficas

  • AA. VV., 2006, Sa Raval des Castell. La història d’un poble a través del material arqueològic, Consell Insular de Menorca, Menorca.
  • ALONSO, N., ANTOLÍN, F. y KIRCHNER, H., 2014, Novelties and legacies in crops of the Islamic period in the northeast Iberian Peninsula: The archaeobotanical evidence in Madîna Balagî, Madîna Lârida, and Madîna .Turṭūša, Quaternary International 346, 149-161.
  • ARCHIDUQUE LUIS SALVADOR, 2000, Menorca. Las Baleares descritas por la palabra y el dibujo, La Foradada, Barcelona.
  • BARCELÓ, M., KIRCHNER, H. y RIERA RULLAN, M., 2014, Primavera de 1230: andalusins refugiats a la serra de Llevant (Mallorca), V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, Edicions Documenta Balear, Palma de Mallorca, 229-239.
  • BARCELÓ, M. y RETAMERO, F., 2005, Els barrancs tancats. L’ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina (segles x-xiii), Institut Menorquí d’Estudis, Menorca.
  • CARBONELL SALOM, M., 2012, El Cercle 7 de Torre d’en Galmés. Estudi d’una estructura domèstica del segle iii aC a Menorca, Universitat de Barcelona, Barcelona. [Tesis del Máster en Arqueología].
  • CASASNOVAS CAMPS, M. A., 2017, Historia de Menorca, Institució Francesc de Borja Moll, Mallorca.
  • CATEURA BENNÀSSER, P., 2006, La Menorca musulmana en temps dels cristians (1230-1287), I Jornades de recerca històrica de Menorca. La Manūrqa de Sa’īd Ibn Hakam, un país islàmic a Occident, Publicacions des Born, Menorca, 29-48.
  • DEYÀ MIRÓ, J., 2019, Refugiats musulmans durant la conquesta 1229-1232 a la Serra de Tramuntana. El cas de les muntanyes de Sóller, XIII Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx,Ajuntament de Sóller - Ajuntament de Fornalutx, 205-212.
  • DÍAZ-ANDREU, M., 2002, La arqueología islámica y el origen de la nación española, Historia de la Arqueología. Estudios, Madrid, 135-152.
  • FERNÁNDEZ-MIRANDA, M., ENSEÑAT, C. y ENSEÑAT, B., 1971, El poblado de Almallutx (Escorca, Baleares), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Madrid (Excavaciones Arqueológicas en España, 73).
  • FERRER, A., PLANTALAMOR, L. y ANGLADA, M. (coords.), 2014, Desenterrando el pasado. Las excavaciones arqueológicas en Cornia Nou, Museu de Menorca, Menorca.
  • FLAQUER, J., 1943, Excavaciones en Torre d’en Gaumés (Menorca) 1942, Revista de Menorca 34, 129-189.
  • GUAL, J. M., LÓPEZ, A. y PLANTALAMOR, L., 1991, Trebelúger: un exemple de la perduració de l’hàbitat a la prehistòria de Menorca, Meloussa 2, 157-162.
  • GUTIÉRREZ LLORET, S., 2012, Gramática de la casa. Perspectivas de análisis arqueológico de los espacios domésticos medievales en la península Ibérica (siglos vii-xiii), Arqueología de la Arquitectura 9, 139-164.
  • KIRCHNER, H., 2002, La ceràmica de Yābisa. Catàleg i estudi dels fons del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Ibiza, Islas Baleares (Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 49).
  • KIRCHNER, H., 2010, Redes de asentamientos andalusíes y espacios irrigados a partir de qanât(s) en la sierra de Tramuntana de Mallorca: una reconsideración de la construcción del espacio campesino en Mayûrqa, en H. KIRCHNER (ed.), Por una arqueología agraria: perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Archaeopress, Oxford (BAR Int. Series, 2062) 79-94.
  • KIRCHNER, H., 2014, L’alqueria islàmica de Torrepetxina (Ciutadella, Menorca), V Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, Edicions Documenta Balear, Palma de Mallorca, 249-254.
  • KIRCHNER, H. y RETAMERO, F., 2016, Becoming Islanders. Migration and Settlement in the Balearic Islands (10th-13th Centuries), en F. RETAMERO, I. SCHJELLERUP y A. DAVIES (eds.), Agricultural and Pastoral Landscapes in PreIndustrial Society. Choices, Stability and Change, Oxbow Books, Oxford-Filadelfia, 173-185.
  • MARÍN NIÑO, M., 2006, Sa῾īd ibn Ḥakam (601- 680/1205-1282): una reconsideración biográfica, I Jornades de recerca històrica de Menorca. La Manûrqa de Sa’Ä«d Ibn Hakam, un país islàmic a Occident, Publicacions des Born, Menorca, 95-113.
  • MARQUÉS MOLL, J., MOLL PELEGRÍ, I. y SINTES OLIVES, E., 2007, L’excavació arqueològica d’urgència a Cornia Nou, Maó (Menorca), L’arqueologia a Menorca: eina per al coneixement del passat, Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, Consell Insular de Menorca, Menorca, 195-201.
  • MOLL MERCADAL, B., 1995, Contribució a l’estudi de la circulació monetària a la Menorca musulmana, Meloussa. Revista de la Secció d’Història i Arqueologia de l’Institut Menorquí d’Estudis, Maó, 25-68.
  • MOLL MERCADAL, B., 2006, El Castell de Santa Àgueda. Descripció i plànol, I Jornades de recerca històrica de Menorca. La Manûrqa de Sa’Ä«d Ibn Hakam, un país islàmic a Occident, Publicacions des Born, Menorca, 151-153.
  • NAVARRO CHUECA, F. J., 2004, Excavaciones arqueológicas en el yacimiento de Ses Talaies de n’Alzina, Consell Insular de Menorca, Menorca.
  • ORFILA PONS, M. y SINTES ESPASA, G., 1984, Estudio preliminar sobre la perduración del hábitat en los conjuntos talayóticos menorquines, MayÅ«rqa 20 (1981-1984), 19-46.
  • ORLANDIS, J., 1999, Problemas en torno a la cristiandad balear en la época preislámica, Anuario de Historia de la Iglesia 8, 145-157.
  • ORTEGA, J. y PIERA, A., 2001, Sobre las zonas de residencia de las comunidades campesinas andalusíes: el caso de Binigemor en ManÅ«rqa, Revista de Menorca 85, II, 11-55.
  • PÉREZ-JUEZ, A., 2012, La exposición monográfica «ManÅ«rqa». Proyecto didáctico de Boston University sobre la excavación de una estructura andalusí en Torre d’en Galmés, en M. RIERA
  • RULLAN (coord.), IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d’octubre, 2010), Vessants, Arqueologia i Cultura SL, 179-186.
  • RETAMERO, F., 2000, Gorge Builders: Andalusi Peasant Settlements in the South of Minorca Island (10th-13th), Ruralia III. Památky archeologické Supplementum 14, Praga, 177-186.
  • RETAMERO, F. y MOLL, B., 2010, Los espacios agrícolas de Madîna Manûrqa (Ciutadella de Menorca). Siglos x-xiii, en H. KIRCHNER (ed)., Por una arqueología agraria: perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas, Archaeopress, Oxford (BAR Int. Series, 2062) 95-105.
  • RIERA RULLAN, M., 2007, Niveles de época islámica en la Casa de Cultura (Palma de Mallorca), Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics 63, 369-384.
  • RIERA RULLAN, M., SEGUÍ NOGUERA, M. y RIVAS, M. J., 2006, Un conjunt ceràmic del primer terç del segle xiii de la ciutat d’Eivissa, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d’estudis històrics 62, 341-354.
  • RIVAS, J., ORFILA, M. y MUNAR, S., 2007, Intervención arqueológica en el ábside de la catedral basílica de Menorca (junio 2006), L’arqueologia a Menorca: eina per al coneixement del passat, Llibres del Patrimoni Històric i Cultural, Consell Insular de Menorca, Menorca, 195-201.
  • ROSSELLÓ BORDOY, G., 1986a, El poblado prehistórico de Torre d’en Gaumés (Alaior), Institut d’Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca.
  • ROSSELLÓ BORDOY, G., 1986b, El poblat prehistòric de Torre d’en Gaumés (Alaior, Menorca), Tribuna d’Arqueologia 1984-1985, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona.
  • ROSSELLÓ BORDOY, G., 2002, El ajuar de las casas andalusíes, Editorial Sarriá, Málaga.
  • SALVATIERRA CUENCA, V., 2013, La primera arqueología medieval española. Análisis de un proceso frustrado (1844-1925), Studia Historica. Historia Medieval 31, Salamanca, 183-210.
  • SALVATIERRA CUENCA, V. y CASTILLO, J., 1992, El cerro de Peñaflor. Un posible asentamiento beréber en la campiña de Jaén, Anaquel de Estudios Árabes 3, 153-161.
  • SÁNCHEZ, J., 2005, Estudi de les pedres de molins manuals i de les zones d’extracció de Menorca, en M. BARCELÓ y F. RETAMERO (eds.), Els barrancs tancats. L’ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina (segles x-xiii), Institut Menorquí d’Estudis, Menorca, 236-267.
  • SINTES, E. e ISBERT, F., 2009, Investigación arqueológica y puesta en valor del Recinto Cartailhac. Una unidad doméstica del siglo ii ANE en el poblado talayótico de Torre d’en Galmés, Patrimonio Cultural de España 1, Ministerio de Cultura, 251-260.